Cercador
PARDINES. VALL DE RIBES. RACONS DEL RIPOLLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésDesprès d’un trajecte d’ almenys sis quilometres per una carretera de muntanya, aturava el vehicle a la petita plaça de Pardines; la Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , l’Antonio Mora Vergés i el Celestino Cajucom Velasco, originari de Filipines, professor de llengua anglesa, i sens dubte el més ‘viatjat’ dels quatre, posàvem el peu en aquest petit indret, emmurallat antigament, i on encara són visibles les restes d'un dels portals que donaven accés al poble, i es mantenen dempeus tres arcades, i una antiga torre circular.
Començàvem per l'església de Sant Esteve, que tot i haver estat ampliada i renovada al segle XVIII, conserva de la primitiva església romànica del segle XII l'absis, de pedra ben treballada, i un fris de mènsules prop de l'antiga teulada, avui inexistent, perquè es va apujar fa segles i s'hi va construir al damunt una torre campanar curiosa, hemisfèrica o de mitja galta, amb un rellotge. Segurament aquesta circumstància li va estalviar l'enrunament en les obres del segle XVIII.
Continuàvem recollint imatges dels rentadors públics orientats als sud, i dels estenedors de roba que pel seu estat continuen sens dubte fent el seu servei.
L’antiga pica on bevien les vaques, i alguns treballs de forja seran també objectiu de les nostres màquines.
El poblet – en el seu escut aprovat l’any 2.000 llueix una corona de poble - és encisador. Un més dels racons del Ripollès d’obligada visita.
El topònim Pardines , fa referència sens dubte a la seva condició de terra de pastures. Discrepem – una vegada més - dels etimologistes i pensem que la formació del topònim de caire descriptiu evoluciona des de PRATS PETITS , fins a PARDINES
La imatge presa des de Santa Magdalena de Puigsac reforça – si cal – la nostra tesis. Una bona pràctica per esbrinar l’origen dels topònims és arribar-se fins al lloc en concret; està clar però, que fer-ho des de Barcelona és més còmode.
El Celestino Cajucom Velasco, ‘Celes’, em comentava que Pardines és un dels llocs més bonics del món. Des de la seva llarga experiència viatgera, l’afalac és particularment valuós.
Començàvem per l'església de Sant Esteve, que tot i haver estat ampliada i renovada al segle XVIII, conserva de la primitiva església romànica del segle XII l'absis, de pedra ben treballada, i un fris de mènsules prop de l'antiga teulada, avui inexistent, perquè es va apujar fa segles i s'hi va construir al damunt una torre campanar curiosa, hemisfèrica o de mitja galta, amb un rellotge. Segurament aquesta circumstància li va estalviar l'enrunament en les obres del segle XVIII.
Continuàvem recollint imatges dels rentadors públics orientats als sud, i dels estenedors de roba que pel seu estat continuen sens dubte fent el seu servei.
L’antiga pica on bevien les vaques, i alguns treballs de forja seran també objectiu de les nostres màquines.
El poblet – en el seu escut aprovat l’any 2.000 llueix una corona de poble - és encisador. Un més dels racons del Ripollès d’obligada visita.
El topònim Pardines , fa referència sens dubte a la seva condició de terra de pastures. Discrepem – una vegada més - dels etimologistes i pensem que la formació del topònim de caire descriptiu evoluciona des de PRATS PETITS , fins a PARDINES
La imatge presa des de Santa Magdalena de Puigsac reforça – si cal – la nostra tesis. Una bona pràctica per esbrinar l’origen dels topònims és arribar-se fins al lloc en concret; està clar però, que fer-ho des de Barcelona és més còmode.
El Celestino Cajucom Velasco, ‘Celes’, em comentava que Pardines és un dels llocs més bonics del món. Des de la seva llarga experiència viatgera, l’afalac és particularment valuós.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.