Parc Nacional de Gombe

Un relat de: iong txon

.


Rishi Ragunathan / Unsplash








«Com a propietaris de Cheon il guk, la nostra família promet, centrada en l’amor veritable, perfeccionar el món de la cultura del cor, que està unida al llinatge original, a través d’una vida de dedicació als altres.»

Punt nº 7 de la Promesa de la Família
.




Per què calia preservar el llinatge celestial?

Quan Adam ve al món, fa uns dos-cents mil anys aproximadament, diverses espècies d’homínids poblen Àfrica i altres continents com Àsia i Europa. La Terra està travessant una era glacial. Entre aquests homínids, a l’Àfrica tropical, hi ha l’homo sàpiens arcaic, dels quals probablement descendeix la tribu on neixen Adam i Eva.

Ens podem preguntar encara, com eren aquests homínids? Gràcies als fòssils generats a partir dels seus esquelets, els paleoantropòlegs d’ara saben força detalls sobre la seva morfologia. Sobre la seva cultura i la seva manera de viure s’han aventurat a fer algunes hipòtesis, però em sembla que els indicis són més escassos. De vegades les grans distàncies en el temps poden representar un mur tant o més difícil de superar que les grans distàncies en l’espai.

Llavors, es pot buscar alguna pista a través de l’observació dels nostres cosins els primats, que pel que sembla són les espècies vives amb qui compartim un avantpassat biològic comú més proper, sense que ens calgui remuntar-nos als dinosaures de fa més de seixanta milions d’anys.

Entre els simis d’avui en dia, mandrils, goril·les, orangutans i micos de tota mena, principalment adaptats a la vida als arbres, segurament dues de les espècies més properes a l’home siguin els famosos ximpancès i els simpàtics bonobos.

Pel que tinc entès cada especie té trets de comportament característics (això és el camp d’estudi dels etòlegs). Fins i tot les diferents races de gossos tenen la seva pròpia personalitat diferenciada, que els ve marcada d’alguna manera pels seus gens, si més no com una predisposició natural. En el cas que ens ocupa sembla que els ximpancès tenen tendència a ser particularment agressius i violents, i els bonobos son sexualment molt actius i promiscus.

Per què doncs, calia preservar el llinatge de sang original? I per què calia tenir tanta cura amb la sexualitat? Veure, com dic, algun documental sobre les guerres tribals de ximpancès a Tanzània ens pot inspirar per comprendre la situació tan delicada del temps dels nostres primers avantpassats. Amb tot, aquest seria l'aspecte exterior d'una resposta. L'explicació més interior és que l'amor és així, i que Adam i Eva s'havien de qualificar com a senyors de la creació prenent responsabilitat per l'amor.


.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107896 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.