Paraules d'aire

M'he passejat una estona amb aquesta quadriga teva, seguint el trot d'aquest quatre cavalls que, tot i ser una mica salvatges, fan goig i tenen cadascun d'ells la seva pròpia personalitat. Trobo que tens un do per la poesia i saps escollir les paraules adequades per transmetre els teus sentiments, com es veu en aquests quatre poemes. A mi també m'atrau el vers lliure, i m'agrada donar prioritat al contingut per damunt de la forma. Gosaria malgrat tot proposar-te un repte: el vers blanc, que et permet començar a comptar síl·labes i jugar amb la mètrica, sense estar encotillat en canvi per una rima determinada.

T'agraeixo molt el teu comentari. Sobre els interrogants que hi fas, he de dir que és un poema inspirat en la cançó "El Beso" que ens va proposar la brins per al Melorepte 213. Sempre ho aclareixo, quan és el cas, en la introducció del relat (les veuràs totes si obres la pàgina de cada autor, en la llista de relats, sota la biografia). En la lletra d'aquesta cançó de Pablo Alborán em vaig inspirar, tot donant-li un gir per interpretar-la com una cançó de desamor o encara millor, de renúncia. Imagino una situació en què el noi, tot i que molt enamorat, se n'adona "després de pregar a la lluna" que ella no vol saber-ne res, que no és correspost, i té la lucidesa d'entendre que insistir en el seu amor impotent és una actitud egoista, que no es preocupa en realitat pel bé d'ella, sinó de la necessitat del seu propi cor. Per això, tot i que pensa que fent-li "un bon petó" podria potser embruixar-la i seduir-la, reconeix que seria un petó "emmetzinat" per les seves pròpies ànsies de posseir-la. En realitat la cançó es queda en el plany d'ell, tota aquesta interpretació és la meva aportació al poema (i que reconec que potser no seria gaire "comercial" per una cançó d'amor o desamor).

Espero que t'hagi servit l'aclariment. Enhorabona pel teu poema –aquest és de tots quatre el que m'ha arribat més endins.

Salut,

q

Paraules d'aire que guiades per la teva mà experta , prenen consistència i configuren aquest bellíssim poema.
Grácies pels teus comentaris, Anna.
Una abraçada

Prefereixo ser amo del meu silenci que esclau de les meves paraules!!!

Preciosos versets, amb ritme i boniques imatges.

Una besada.