Cercador
Paratges incerts...
Un relat de: focdegel- Compartir:
Robarem als carrers els seus noms de flors absentes,
i caminarem pels indrets ebriagant-nos de les olors
que impregnaren la memòria d'aquests racons.
Encendre'm espurnes de records quan d'aquí
uns anys, potser, tornem per aquests camins
i devallin sobre nostre les gotes d'una pluja
que contindrà essència de melanconia.
Però avars com sóm, pretendre'm fer-nos
nostres aquests paratges, i quan els recordem
en fotografies caurem en la temptació de tractar-los
com espais que només podràn existir si tu i jo hi sóm.
Comentaris
-
poema de lentituds[Ofensiu]gypsy | 25-07-2006 | Valoració: 10
com si el temps restés aturat indefinidament.
Paratges privats només per a dos.
M'ha encantat!
gypsy
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
som invasors...[Ofensiu]Capdelin | 11-07-2006
ocupem llocs, però no sabem aclimatar-nos a ells, integrar-nos. Som invasors, dominadors, conqueridors, evangelitzadors, colonitzadors, trepitjadors... però no sabem respectar-los, estimar-los. Som invasors i a tot l'anomenen NOSTRE!
Una abraçada.
l´Autor
44 Relats
48 Comentaris
38505 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23
Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?""Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]
El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel