Papallones enmig d'un caos bellíssim

Un relat de: Marc Freixas
Si...
i les papallones
voleiaven com boges
per entremig dels sorolls.
Voleiaven, voltejaven ben amunt
i un cop tornaven a baix
se sentien frustrades
perquè ja no sentien el soroll.
Soroll de guerra, de bombes i coets espacials
que només em distreien la mirada
per veure-hi més enllà d'aquest poema... per arrossegar-me amb els colors del rostre ploraner del teu somriure massa fràgil

perquè tot era bell mentre voleiaven les papallones,
tot era caos ple de vida amagada a punt per esclatar, a punt per enlairar-nos ben amunt d'allò que ningú vol, però que tots suportem.

Papallones enmig d'un caos bellíssim.

Comentaris

  • Papallones com persones[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-06-2011 | Valoració: 10

    Les papallones són com les persones que volen fràgilment, viuen fràgilment i moren fragilment. Són precioses, algunes, com les persones, algunes. A més, ho has escrit amb aquell ritme que només tu saps marcar, amb frases ara curtíssimes i frases, ara lla´rguíssimes. L'emoció la deixes allà, on toca, al seu lloc. Ritme de bateria, una mica com la bateria de jazz, que es deixa endur per l'ànima del músic, del poeta en aquest cas. Fantàstic! Una abraçada Marc.

    aleix

  • La bellesa del caos[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 23-06-2011 | Valoració: 10

    Moltes vegades, allò que ens altera un poc, que ens trau un poc de polleguera és el que ens aporta vida. Quan desapareix, ens adonem que ho trobem a faltar i una estranya nostàlgia sorgeix. De vegades no ve gens malament que alguna papallona ens acarone tèbiament el rostre amb algun aleteig.

    Una abraçada, Sr Freixas,

    Llorenç

  • Caos i moviment[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-06-2011

    He fet meu, tal com tu m’has suggerit i jo he pogut, aquest aleteig de papallones boges i he estat conscient del caos bell al bell mig del moviment.

    I dit això, et vull agrair el teu comentari i la teva abraçada.
    Passa sempre que et vingui de gust pel meu espai, que els teus mots seran ben rebuts, i rebran resposta.
    Fins la propera, doncs!

    T’envio una abraçada voladora per inaugurar l’estiu,
    Unaquimera

  • Encara no està tot perdut.[Ofensiu]
    anònim empordanès | 22-06-2011 | Valoració: 10

    Mentre podem admirar la bellesa d'una papallona com voleia davant els nostres ulls, podrem pensar que encara no està tot perdut i tenir un bocí d'esperança. Sort a tu i a les papallones.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.