Cercador
PAISATGE BUCÒLIC. LES PESQUERES DE L’ESTANY DE BANYOLES
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Anna Mora Nogué retratava de forma màgica la riba oriental de l'estany, entre el poble de Banyoles i el llac on es troben les pesqueres ; per ‘urbanitzar’ aquesta zona, entre mitjan segle XIX i començaments del segle XX es van projectar i fer una xarxa de passeigs arbrats, propis dels enjardinaments vuitcentistes francesos, que van connectar la població amb el balneari i aquest amb l'estany. També a l'entorn de la riba es va traçar un passeig de circumval•lació en el sector més proper a la vila, damunt de l'antic dic de contenció, entre el passeig Dalmau i la Draga. Aquest passeig havia d'envoltar tot el llac, però mai fou acabat.
La facilitat d'accés a l'estany afavorida pels nous passeigs va fer que les pesqueres, que en origen eren simples plataformes de fusta, esdevinguessin instal•lacions recreatives per als estiuejants i/o la burgesia local. La major part foren construïdes entre la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX.
Es tracta de construccions de petites dimensions, fonamentades amb estaques dins de l'aigua, que es comuniquen per una passera amb la vora, on es tanquen amb un portal amb reixa. Tenen una sola planta, generalment rectangular, i una sola estança amb un embarcador. La seva estètica va d'una gran simplicitat a un elaborat programa ornamental, que s'estén del neoclassicisme a l'eclecticisme i a diferents historicismes.
L'any 1931, l'Ajuntament de Banyoles va prohibir construir-ne de noves, disposició que s'ha respectat fins ara. Els passeigs i les pesqueres tenen un entorn de protecció que comprèn el parc de la Draga i tot un sector paral•lel als passeigs pel costat de llevant.
Originàriament aquests petits espais servien la funció pràctica de permetre-hi pescar, posteriorment - poderoso caballero es Don dinero - van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, signe alhora de riquesa i classe social, amb la popularització de la pràctica esportiva , i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La facilitat d'accés a l'estany afavorida pels nous passeigs va fer que les pesqueres, que en origen eren simples plataformes de fusta, esdevinguessin instal•lacions recreatives per als estiuejants i/o la burgesia local. La major part foren construïdes entre la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX.
Es tracta de construccions de petites dimensions, fonamentades amb estaques dins de l'aigua, que es comuniquen per una passera amb la vora, on es tanquen amb un portal amb reixa. Tenen una sola planta, generalment rectangular, i una sola estança amb un embarcador. La seva estètica va d'una gran simplicitat a un elaborat programa ornamental, que s'estén del neoclassicisme a l'eclecticisme i a diferents historicismes.
L'any 1931, l'Ajuntament de Banyoles va prohibir construir-ne de noves, disposició que s'ha respectat fins ara. Els passeigs i les pesqueres tenen un entorn de protecció que comprèn el parc de la Draga i tot un sector paral•lel als passeigs pel costat de llevant.
Originàriament aquests petits espais servien la funció pràctica de permetre-hi pescar, posteriorment - poderoso caballero es Don dinero - van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, signe alhora de riquesa i classe social, amb la popularització de la pràctica esportiva , i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.