Pagam per viure.

Pagam per menjar, es menjar mos dóna vida. Pagam, per tant, per viure.
Quin valor té una vida humana? En teoria, incalculable. No se pot pagar per una vida humana.
Però noltros pagam. Pagam per sa nostra vida. Somos lo que comemos. Somos lo que pagamos.

Jo sé d'una cosa que no me podran prendre mai, que estic obligat a dur sempre damunt: jo mateix, sa meva vida.
Jo sé d'una cosa es valor de sa qual depén de s'Estat: sa moneda. I amb ella es menjar, i sa vida.

No m'agrada que sa meva vida estigui en mans de s'estat. Es dret de subsistir hauria de ser consubstancial en mi.


Clar que es menjar no és meu, clar, no forma part de mi, no el mereixc més que qui el produeix.
Si entenem que he d'aportar algo des meu ésser per rebre subsistència a canvi, almanco no per què he de pagar per cagar.
O bé tenc una casa amb un vàter o utilitz un lavabo públic en es que he de pagar, ja que és il·legal fer-ho en Naturalesa. O pag amb doblers o ho pag amb sa Llibertat. S'Estat me pot llevar sa Llibertat, no és meva.

Un ca no paga per cagar. Cagar forma part de sa Naturalesa de sa vida. Cagar forma part de sa vida. Cagar és viure. Pagar per cagar és pagar per viure.
Sa merda des ca forma part des ca. Surt d'ell, se'n separa; però en forma part. Com un braç amputat.


En definitiva, pagam per consumir i pagam per produir. Pagam per viure.


És absurd, no demanaré ajudes econòmiques per cagar. I no és absurd pes fet que tothom pugui cagar, sinó perque sa gent no les demana tot i demanar altres ajudes per viure.



No podem viure enmig des carrer. No m'importa que sigui brut ni sa temperatura. M'importa que m'empenguin cap un altre lloc.
No som lliures de viure en Naturalesa tampoc. Se mos obliga a comprar una casa, cosa que mos encadena a una feina de per vida. Mai he entès que se queixin de pagar amb doblers enlloc de queixar-se per pagar amb Llibertat, amb Vida.

Humans, sou lliures per Naturalesa, i pagau aquest preu a canvi de sacrificar vostra vida en subsistir. Pagau sa poma que gratuïtament Natura fa sortir d'un arbre que, arrelat, té més Llibertat que voltros. I produiu treball perque vos paguin amb trossos de paper i metall, veneu sa vostra vida. I tot això per formar part d'un sistema des que cada dia vos queixau més sense decidir-vos mai a distanciar-vos ni un milímetre. Perquè tenen sa vostra ànima, sa vostra llibertat, sa vostra vida. Perquè vos tenen agafats des coll. Perquè sou esclaus.