Os tranquil

Només us cal mirar un mapa dels E.U.A. i del Canadà en aquell Atlas que de ben segur teniu junt amb l'enciclopèdia X, o com a llibre de text d'algun dels vostres fills ,o fins i tot en alguna contraportada de l'agenda que us van regalar, o us regalaran properament. Veureu que la toponímia es plena de noms de ressonàncies índies, Dakota del Nord, i del Sud, Indiana, Chihuahua, Oakland , Nechako; es tot el que resta avui desprès de l'aplicació de l'anomenada DAWES SEVERALTY ACT de l.897, de la memòria dels anteriors pobladors d'aquelles terres; això i un centenar de reserves als EUA,. i al voltant d'un miler al Canadà, on malviuen els darrers 650.000 indis, segons els censos mai contrastats que facilitin les autoritats d'un i altre estat.
Les reserves eren i son, espais reduïts, tancats i mancats en la seva majoria de recursos naturals, el que feia que els indis haguessin de viure depenents dels mitjans que els proporcionava el govern americà; falten pel·lícules autocrítiques d'aquest fenomen, en el que els nord-americans, van excel·lir en el ranquing mundial de misèria moral.
Els nens indis eren apartats, fins als anys 1970 ,del seu ambient, sel's enviava a internats on la seva llengua pròpia era prohibida, i s'havia de parlar angles; els americans van importar una costum francesa - una bàrbara costum, que també va adoptar el feixisme a Catalunya -, qui parlava una llengua diferent de l'oficial, angles en aquell cas, castellà en el nostre, havia de portar un objecte le symbole en la llengua francesa, que havia de donar a qui sentia parlar en una llengua diferent de l'anglès, i així fins al final del dia, al arribar la nit, el que tenia le symbole, rebia un càstig públic. Es tractava aleshores i ara, de descoratjar l'ús de la pròpia llengua, de desmotivar la seva transmissió a la propera generació, exposant-la al seu torn, a rebre també le symbole, i la humiliació subsegüent. El rei d'Espanya sabia perfectament que aquests fets havien succeït, tant perquè van ser els Borbons de França els qui van iniciar el genocidi de les llengües minoritàries, com perquè a casa nostra, aquesta conducta es considerava normal en l'ensenyament públic. Perdonar-ho tot, però no oblidar mai res.
Os Tranquil va ser un estudiant brillant, i la seva facilitat per l'aprenentatge de llengües; parlava amb fluïdesa, l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el rus i el xinès, alhora que tenia un domini total del llatí i el grec clàssics, i podia llegir en l'hebreu original La Torà, li van estalviar moltes humiliacions, tot i que la seva curiositat lingüística pel que fa a les llengües ameríndies, el feia portador quasi permanent de le symbole , i alhora començava a teixir-se en el seu entorn, la llegenda del estudiós de les llengües nadiues, i finalment la de conservador d'aquestes, funció que acabaria sent l'objectiu de la seva existència.

Li podem suposar un passat gloriós, net d'un Cap de Tribu llegendari, Crazy Horse ( Cavall Boig ); però la trista realitat per als avantpassat d'Os Tranquil , com per a tots els indis, havia estat la deportació fora dels seus territoris naturals, més al Nord, sempre més al Nord !, la barreja amb altres pobles indis, de llengua diferent per tal que l'anglès fes el paper de lingua franca, de llengua comú, i com a mostra última de la crueltat WASP. ( blancs, de procedència anglosaxona i de religió protestant ), la separació dels nens indis dels seus pares, i el seu internament forçós --reclussió en paraules entenedores - en centres en els que l'única pretensió evident era l'eliminació de les llengües diferents de l'anglès; de les cultures diferents de la WASP., desprès del genocidi físic, el genocidi cultural !!
Havia nascut l'any 1946, al voltant del Nadal, així que aquest Nadal de 2001, faria 55 anys. En aquesta ocasió la reunió dels mantenidors de la llengua es faria a casa seva, havien d'analitzar el grau de certesa de les dades que es publicaven en The Atlas of Languages relatives al grup de llengües ameríndies que es parlaven als EUA i al Canadà :






ESTATLLENGUESPARLANTSLLENGUESPARLANTS

CALIFÒRNIAAJUMAWI40
CAHUILLA12
CHASTA COSTA25
DIEGUENYO185
HUPA130
KAROK100
KASHAYA50
LUISENYO150
MAIDU10
MIWOK30
POMO9
WAPPO1
WASHO100

WASHINGTONCLALLAM10
COLUMBIÀ75
COWLIZ2
PUGUET SOUND SALISH10
QUILEUTE20
SQUAMISH50
TWANA10

OREGONCOOS10SAHAPTIN2750
KLAMATH60
SIUSLAW2
TILLAMOOK10

CANADÀBELLA COLA200DAKOTA5000
CAYUGA360DOEGRIB1400
COMOX500TSIMISHIÀ3000
HAIDA100NOOTKA1800
HAISLA200
KUTENAI400
NITINAHT30
ONONDAGA100
SARSI50
TAHLTA40
TUSCARORA7

ALASKAEYAK3ALEUTA1200
TLINGIT1500

TEXASALABAMA400
TONKAWA5

ARIZONACOCOPA1000HOPI4800
MARICOPA300
MOHAVE850
WALAPAI850

OKLAHOMADELAWARE100KIOWA2000
KIOWA APATXE10SHOSHONE5000

FLORIDAHITCHITI750

WISCONSINMENOMINI300
ONEIDA1000

IDAHOONEZ PERCE1000PAIUTE2000

KANSASWICHITA200

GEÒRGIAYUCHI35

MONTANABLACKFOOT5000
CHEYENNE3000
CROW4000

CAROLINA DEL NORDCHEROKEE10000

MISSOURIDHEGIHA2000

UTAHPAIUTE500

NOVA YORKSENECA3000

WYOMINGARAPAHO2000







La reunió va prendre nota de la desaparició per edat, d'algun dels darrers parlants, i va deixar constància de la desaparició de la llengua corresponent. Va acordar també, que calia respecte del grup de llengües que tenien menys de 1000 parlants, recollir tots els testimonis possibles i documentar la seva existència. Va prendre bona nota dels treballs que s'estaven fent per recuperar el cherokee a Carolina del Nord com llengua de docència; va acordar adreçar-se a tots els Caps de Tribu, en el sentit de d'instar-los a reclamar un tracte igual, i finalment va tornar a enviar, al Congrés dels EUA La Declaració de Recife de l.987. Una vegada més també, es va instar a reflexionar al Congrés; en centrar la reflexió no tant en el cost de manteniment d'una llengua petita, sinó sobre tot en allò que perdem quan una llengua mor.
Es va tractar a la reunió sobre la conveniència de manifestar o no el condol dels reunits als EUA pels atemptats de l'11 de setembre; Os Tranquil, va voler recordar a tothom, que ells també eren EUA, encara que òbviament no pas de grat, i que malgrat l'obsessió dels WASP per posar a Déu de la seva part, s'havien oblidat de seguir els seus consells, i va citar-los del Siràcida , 4 :
No privis el pobre del que necessita per a viure
no desenganys el qui et demana amb ulls suplicants
no facis sofrir a l'home que té fam
ni exasperis el que viu en la misèria
no empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita
no rebutgis el qui et demana perquè ho necessita
no giris la cara al pobre
no apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura
el seu creador escoltarà la seva pregària.
La reunió va acordar respecte d'aquest punt, no fer cap manifestació pública , recollir en l'acta el condol de tots els mantenidors , i pregar per les víctimes i els seus familiars, sense fer distinció entre races o persones, o entre els EUA, i la resta del món.
El representant dels shoshone d'Oklahoma, va donar compte a la reunió del desenvolupament dels treballs de recuperació, de les tradicions i costums del període nòmada, així com dels remeis dels chamans tradicionals.
Al dinar de Nadal, tothom, o potser una gran part dels mantenidors, estaven cofois, malgrat l'agreujament evident de la situació de totes les llengües ameríndies ; l'esperança en un esdevenidor millor es innata en els humans.
Os Tranquil, escoltava amb delectació les paraules del més vell de la reunió, un kiowa apatxe, que era l'exemple palès d'un darrer parlant, " Els nostres avantpassats eren animistes, vivien lligats a la terra, i els semblava que fora del seu lloc d'origen moririen; nosaltres i els nostres pares, vam acceptar que Manitu, i Déu, son la mateixa cosa, i avui quan celebrem un any més, el naixement del fill de Déu, recordem que va néixer en el si d'un poble que ha emigrat per tota la terra, i que només mantenia la seva llengua per al culte sagrat, avui però, aquest poble ha recuperat la seva llengua, i el seu territori; nosaltres hem viscut per guardar els mots dels nostres pobles, i malgrat la nostra desaparició física, els mots romandran aquí per sempre més, i qui sap si algun dia també com els jueus, tindrem la sort de tornar al nostre territori, i de recuperar plenament la nostra llengua, això com tot, està a les mans de Déu ". Un amén silenciós, des del interior del cor, va ser la resposta unànime dels congregats, certament calia mantenir l'esperança, i no deixar mai el treball; havien recuperat els noms de moltes coses, i mantenien la il·lusió per a continuar treballant en aquest sentit.


(C) ANTONIO MORA VERGES