Òpera

OBERTURA.1

Puccini no tenia la culpa.
Era el teu perfum de prèssecs i el somriure que mai em dedicaves el que em feia plorar. No podia
deixar de tremolar,quan el teatre quedava fosc, i surties a l' escenari.
Ni el sol d' estiu m' escalfaria.
Sentia el cos gelat. Em faltava l' aire.
Un focus t' il·luminava el rínxol daurat que deixaves escapar del fixador que cobria la resta dels teus cabells.
El públic començava a aplaudir.
Jo no era capaç de treure'm les mans de la cara.
Les llàgrimes no deixaven de brollar dels meus ulls i lliscar galtes avall entrant per l' escot del meu vestit fins humitejar-me el pit.
Els darrers aplaudiments marcaven el començament
del silenci.
Em tapava la boca per no deixar que es sentís el primer sanglot que mai podia evitar quan et sentia tan aprop de mi.
I sonaven les primeres notes.
I tancaves els ulls per començar a cantar.

"O mio babbino caro
mi piace,è bello bello!"

RECITATIUS 2

"Vo' andare in Porta Rossa,
a comprar l' anello!"

Malgrat mai era el mateix escenari, la primera fila sempre era el suficientment a prop de l' escenari per sentir quan ell aspirava l' aire per després metamorfosar-lo en paraules divines que s' endinsaven entre la meva gola i el meu cor.
I les llàgrimes s' eternitzaven als meus ulls mentre sentia tot l' enyor del seu amor mai fruit, del seu cos tan llunyà.

ÀRIA 3

A pas de caragol em llevava les mans del rostre i reconeixia la teva presència inequívoca.
Els ulls color piscina, els llavis carnosos i humitosos, la barba quasi imperceptible de pèl ros... Suposava el teu pit molt càlid. Cobert d' un borrissol daurat i prou ample per
embolcallar-me sencera.
Desitjava enclotar-me tota jo dins teu per no poder veure ni sentir res que no fos la teva pell tèbia i el batec del teu cor.

"Sì, sì, ci voglio andare!"

DUET 4

Ara sí em miras. Rialleges amb els teus ulls piscina i rosego els teus llavis imaginant que són llepolies dolces. La teva llengua indaga quins són els meus racons més excitables.
Les meves mans es claven als teus braços per no perdre l' equilibri.
El perfum de prèssecs em transporta a una nit
tòrrida d' estiu. No t' he preguntat mai perquè nebulitzes el teu cos amb l' essència d' aquesta fruita abans d' entrar als escenaris.
Tampoc ho faré ara.
T' amorres als meus pits, i sento picoretes en el més profund de les meves entranyes.
El caos que es forma de temperatures, textures, sabors, vibracions i brams em desbarata els sentits.
Et requereixo a dins, amor!
Amor, Esteve, rei, cor meu!
I et deixo de veure els ulls quan cavalques, i deixo de sentir la teva veu. Només hi ha moviment.
Amor, Esteve, rei,cor meu!
Ja no sé on sóc.
Sóc nua dalt d' un cavall groc que fa voltes tan vertiginoses que sóc a punt de caure.
Després d' un crit infinit que maulem al mateix temps, el carrussel s' atura.

DANSA 5

"Mi struggo e mi tormento
O Dio! Vorrei morir!

Em fan tornar al teatre els aplaudiments i "bravos" del pati de butaques.
Encara tinc les mans entrellaçades damunt dels meus ulls.
Faig un esforç per obrir-los i enfocar la mirada.
Has avançat unes passes. Ets molt més aprop ara que quan has començat a cantar.
El públic se t' apropa i em deixa enrere.
M' obro pas fins tocar les fustes de l' escenari.
I ara sí. La teva mirada es creua amb la meva.
Allargues un braç i m' ofereixes la mà. Ens fem una encaixada.
Somrius. Em piques l' ullet. No puc evitar besar-te els dits abans que et retiris.
Llences un bes a l' aire i desapareixes.
Al teatre segueixen picant de mans i cridant.
Encenen els llums.
Corro fins a un servei evitant mirar a ningú.
Suposo que duc la cara emborronada de llapis i màscara d' ulls, de maquillatge rosat, de carmí dels llavis.
El mirall em retorna però una imatge estranya.
Porto el vestit descordat fins la cintura. No tinc el collar d' aiguamarines i una de les arrecades és a punt de caure.
Obro una segona porta per tenir més intimitat.
On és la meva roba interior?
Només duc el vestit i les sabates brutes de pols.
Per les cames em regalima nèctar de fruita dolça.
Em cordo tots els botons. Em tanco l' arrecada. Em rento i em pentino com puc.

COR 6

He d' agafar un taxi. He de tornar ràpid a casa.
Miro l' agenda del telèfon mòbil.
Aquest any encara queden cinc actuacions. La propera a Itàlia.
En dues setmanes serà a l' Arena de Verona.
Les entrades ja la tinc des de fa mesos. Però demà hauré de començar a buscar vols.
Arribo a casa alterada.
El proper dia li hauré de dir que no es quedi els meus conjunts de roba interior ni cap joia de les que porto.
Amor, Esteve, rei, cor meu!

"Babbo pietà,pietà!
Babbo pietà,pietà!"