Ona

Ona, la d'aigües endins,
Que un dia vingueres a la terra
I encisares amb la màgia i el misteri
Un jove de pocs anys, només vint.

Diablessa de la sal,
Filla de Neptú,
Qui per art d'un encanteri
Esdevingueres una dona d'aquest món
Amb l'ajuda del vell sol.

Fou intensa ta mirada,
Inevitable com l'iman.

Amb ta llengua dolça, nascuda per gaudir,
Captivaves l'home sol i senzill,
Cada tros del teu cos,
Una crida irrenunciable,
Era aquest el teu destí.

Visqueres entre els homes
Ja per sempre més,
Tes cames caminaven,
Tes mans acariciaven,
Fent-te lloc entre les dones.

Ben intensa la mirada,
Amb llàgrimes de sal,
I, en el cristal·lí dels teus ulls,
El reflex de la lluna sobre el mar.