Hipo i Tam

Un relat de: karulo
Hipo i Tam canvien de residència

Hipo,ja fa molt temps que ens banyem en aquest riu...
sí, Tam, què vols dir?
cada cop baixa menys aigua i té massa gust de fang
bé, que hi podem fer, el riu és el nostre món
proposo que marxem fins l'altre costat de la savana
però, però, si no sabem que ens podem trobar a l'altre costat!
he sentit dir que allà hi ha un altre riu i més gran que el nostre
també jo ho he sentit, però no sabem si allà estariem segurs, també he sentit dir que hi van moltes bèsties desconegudes
sí bé, però és que també aquí correm molt de perill, potser d'aquí aun temps no tindrem prou aigua
tens raó, és una questió de temps, segurament paga la pena provar d'anar a l'altra banda de la savana...

Hipo i Tam es van posar en marxa amb l'esperança de trobar un riu gran i d'aigua neta. caminaren dia i nit durant una setmana. A la fi ensumaren la humitat d'aguna aigua. Caminant una estona més varen trobar el que buscaven.

Hipo! ho hem trobat! el gran riu!

Però en Hipo va dubtar abans de fer un crit d'alegria. En Hipo era el més gran dels dos i sabia més de rius. Alguna cosa el feia malfiar, aquell riu era massa gran i tenia un color blauenc molt estrany. També era estrany no veure-hi altres animals, com ara gazeles, elefants, cocodrils, ocells...hum...no, no, alguna cosa no rutllava bé.

Però en Tam, no parava atenció als dubtes d'Hipo i no va trigar res a córrer cap a l'aigua.

espera't Tam! -va cridar en Hipo-

Però ja era massa tard. En Tam es va submergir en aquelles aigües immenses i es va endinsar nedant tot engrescat.

au vinga, Hipo! l'aigua està una mica freda però ficant el cap a dins es veuen tot de peixos exòtics!

Mentres jugava, en Tam es va anar allunyant cada cop més de la terra ferma. En Hipo va tornar a cridar:

torna, Tam! si us plau! tinc por de que passi alguna cosa dolenta!
de què tens por, Hipo? -li va respondre Tam- som a la nostra nova llar!

Tot d'una en Hipo s'en va recodar d'una vella història del seu avi. Segons deia, tots els rius del món, al final de la seva vida, es troben en una bassa immensa, com una mena de cementiri dels rius. Allà els animals de la savano no es poden beure l'aigua i només uns éssers aquàtics molt estranys hi poden sobreviure.

Mentrestant, en Tam s'havia allunyat tant que ja no se'l veia. Hipo estava angoixat i no s'atrevia a ficar-se a l'aigua...

Tam! Tam! torna desseguida!

Però en Hipo no va sentir cap resposta al seu crit. Anava nerviós amunt i avall, cada cop més atemorit. No sabia què fer.

Potser aquella bassa gegant s'havia empassat en Tam cap al fons? potser s'havia enportat en Tam a un lloc del que ja no es podia tornar? Després d'una hora de desesperació i de llàgrimes, en Hipo va seure al terra, molt trist i mirant a l'horitzó llunyà. Estava a punt de perdre tota esperança, acabava de perdre el seu estimat company amb el que havia viscut incomptables aventures al llarg dels anys.
Només hi havia una cosa que alleugeria el seu dolor, en Tam havia desaparegut completament feliç per haver trobat “el gran riu”.

Hipo es trobava concentrat en aquests pensaments nostàlgics quan, de sobte, darrera seu es va sentir una veu...

Hipo! panxa grossa! què fas aquí gandulejant?

Hipo es va girar cap enrere i, amb uns ulls com taronges, va exclamar...

Tam! deu meu! ets viu!
o i tant que sí! tot i que he hagut de superar un munt de complicacions, ha ha. Un corrent submarí s'em va enportar i em vaig haver de fer un fart de nedar per arribar a terra seca, però no em refereixo a aquesta terra d'aquí, el cas es que vaig anar a parar allà on s'ajunta la gran bassa amb el riu gran de la savana! no gaire lluny d'aquí.

En Hipo quasi no es podia creure el miracle. Tam no sols era viu sinó que, a més, havia trobat el gran riu! Ambdós es varen posar en marxa cap al lloc que havia explicat en Tam i ben aviat es varen poder banyar en l'aigua dolça i caminar riu amunt fins trobar un bon lloc per viure.

Mentrestant, en un poble no gaire lluny d'allà, un vell pescador, tot tornant de la seva jornada de pesca, feia mans i mànigues per convèncer els seus veins de que...havia vist un hipopótam al mig del mar!

Comentaris

  • Merci[Ofensiu]
    karulo | 25-07-2011

    Gràcies pel comentari i pel suggeriment, Núria!

  • Bonica història d'hipopòtams![Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Un conte molt bonic en què els dos protagonistes simbolitzen dues formes de viure la vida: l’Hipo, assenyat i prudent; i el Tam, impulsiu i agosarat. En aquesta història, venç la valentia per sort d’ambdós protagonistes.

    El paràgraf final en què parles del pescador, m’ha semblat un desenllaç sorprenent per a aquest bonic conte.

    Celebro haver-te descobert,

    Núria

    PS: Ja saps que l’Associació de relataires ha organitzat un Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques

l´Autor

Foto de perfil de karulo

karulo

16 Relats

14 Comentaris

18445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Al llarg dels anys passen moltes històries i, en momentsde clarividència i solitud escrius. He escrit molt, però principalment en esperanto, la meva llengua adoptada i que m'estimo com una filla. Ara recupero vells escrits i en faig de nous. Els no catalans els tradueixo, un exercisi de (re)creació i memòria que em permet descobrir-me de nou. També podeu seguir el meu blog personal, El relat de Dorian Gray: http://anoia-esperanto.blogspot.com