El tren del desig

Era de nit, una nit suau de temperatura força agradable. El tren anava a poca velocitat, semblava com si la boira exterior l'impedís còrrer.
S'estava bé en aquell vagó, un dels primers del convoi, el soroll de la marxa era quasi bé imperceptible i una calma encisadora inspirava a imaginar coses...
Els compartiments eren plens o estaven reservats, així que m'havia instal·lat a la plataforma, al costat d'una de les plataformes d'accés.
Assegut sobre la meva motxilla, recordava aquella mateixa situació, un any enrera, tornant després d'haver compert el servei militar, amb l'immens desig d'arribar a casa i tornar a viure.
Però ara era diferent, jo estava de vacances, relaxat i disposat a qualsevol aventura. La meva ment volava, imaginant paratges, fent projectes meravellosos immers en un món de fàbula.
De sobte, un sotrec del tren em va fer obrir els ulls i vaig baixar dels núvols. La boira ens seguia envoltant, però ara semblava fer més calor que mai. Vaig decidir descordar-me alguns botons de la camisa. Les finestres estaven espatllades i era impossible obrir-les per bé que mi vaig esforçar.
Volia comentar-ho amb algú, algún altre viatger. L'única persona que hi havia a la plataforma jeia estirada davant meu, dormint, aprofitant que el viatge era llarg.
Es tractava d'una noia jove, de potser 18 o 19 anys, més aviat morena, amb els cabells llargs, no excessivament macaperò sí atractiva.
S'havia estirat sobre un matalasset d'excursionista i s'havia fet un coixí amb una bossa d'esport. En algún moment del viatge deuria d'haver senttit fred, així que s'havia posat dins un sac de dormir, un d'aquells d'estiu oberts per la part superior.
En aquell moment m'hagués agradat fer petar la xerrada amb ella, però no gosava despertar-la. Em vaig quedar mirant-la, tractant d'imaginar el tipus de noia que seria, el seu rostre, de línies suaus, inspirava una certa tendresa i els seus cabells semblaven fets per acariciar-los.
En un moment donat, inconscientment, potser per alleugerir-se de l'escalfor del tren, va destapar-se, obrint el sac fins a mitja cintura.
Portava una samarreta rosa, de màniga curta, bastant ajustada, cosa que em va permetre entreveure que no duia sostenidors. Potser era millor així, els seus pits s'endevinaven preciosos i contraria a tota captivitat.
L'escena romàntica estava canviant de color, ara podia veure part del seu cos, de línies ben formades, podia veure el color de la seva pell, els seus braços delicats que, de tant en tant, lliscaven damunt del sac.
L'atracció que sentia per ella va anar augmentant, em vaig apropar i vaig jeure al seu costat, silenciosament, mirant de no devetllar-la.
Ella descansava ara sobre el seu costat dret i jo sobre el meu esquerra, així que estavem front a front. Vaig començar a recórrer el seu cos amb la mirada...els seus ulls...de quin color serien?, el seu nas petit, la boca de llavis prims, el coll mig tapat pels cabells, les sines que incitaven a la sensualitat...però allò que més em sorprengué és el que vaig veure quan vaig baixar la mirada més abaix del seu melic. Un moviment d'ella havia creat un buit entre el sac i el seu cos, això em permetia veure més enllà d'on acabava la samarreta...
Si això de per si ja era excitant, la situació se'm feu incandescent quan vaig comprovar que no duia cap peça de roba en aquella part del cos. Podia veure les seves cames nues...i alguna cosa més que les seves cames.
Si en un primer moment havia tingut la tentació de parlar-li, ara era la necessitat de tocar-la, d'acariciar-la, allò que no podia resistir. La meva ment lluitava contra el meu cos, tancava els ulls i tractava de foragitar males idees però, quan els tornava a obrir, la veia a ella, amb aquella postura invitadora.
Una de les meves mans, tremolosa, s'apropà als seus cabells, amb el màxim de cura i delicadesa, amb la por que no es despertés. Vaig començar a acariciar-los. Això sol ja em va semblar carregat d'erotisme i em vaig empenedir de dur pantalons texans ajustats poc elàstics.
Quasi sense adonar-m'en ella es mogué i no vaig poder evitar que la meva mà es posés sobre el seu pit. Si en aquell moment s'hagués despertat, m'hauria enrogit fins les orelles...
Per sort ella seguia immersa en somnis i això em va tranquil·litzar. Vaig retirar la mà i em vaig tombar d'esquena al terra, tot llançant un sospir d'alivi.
Amb els ulls tancats em vaig dedicar a reflexionar sobre el que estava passant, dient-me a mi mateix que això que havia fet no estava bé, que havia pogut acabar en escàndol.
Estava capficat en aquests pensaments quan, de sobte, vaig notar unes mans a les meves galtes, vaig obrir els ulls, sorprès, i la vaig veure a ella, davant meu, amb un somriure als llavis i un gest afable.
Li anava a dir alguna cosa, un hola o potser una disculpa, però no em va donar temps. Ella em va besar, primer a la boca i després al coll, davant la meva incredulitat. Les seves mans eren elèctriques, començà a acariciar-me el pit al mateix temps que m'anava descordant els darrers botons de la camisa.
Ara vaig ser jo qui vaig buscar els seus llavis, els seus petons m'encenien i no podia restar immòbil.
Ella havia sortit del seu sac i ara estava davant meu, mig despullada, una mirada a les seves cames i a allò que es veia entre elles va ser suficient per a que les meves mans s'animéssin a indagar per sota de la seva samarreta, buscant els seus pits, aquells pits que poca estona abans ja m'havien esbarat els pensaments.
Tot transcorria sense paraules, no eren necessàries. Els seus llavis abandonaven ara la meva boca i relliscaven sobre el meu cos, la seva llengua deixava una estela humida al seu pas. En arribar als texans, les seves mans començaren a descordar i baixar la cremallera. La vaig ajudar i poc després estavem tots dos despullats de cintura cap avall.
La meva excitació era màxima i el meu sexe no s'en amagava, ella era conscient d'això i començà a llepar-me amb suavitat fins provocar-me una erecció al límit. Llavors s'apartà, es traguéla samarreta i passà una cama per damunt meu, de manera que els seus genolls quedaven tocant els meus flancs, de cara a mi.
Era meravellós veure-la nua, davant meu, amb les seves sines esperant la carícia de les meves mans...
En un moviment d'ella, el meu penis entrà dins el seu niu, escalfat per l'erotisme. Llavors començà un periode frenètic, ella pujava i baixava, els gemecs de plaer se'ns escapaven cada cop amb més frequència, jo notava cada entrada i cada sortida entre els seves parets càlides i humides, les meves mans palpejaven el seu cos, el seu cul ters i ben format, les seves cuixes...
A vegades ella s'ajupia i ens besavem, les nostres llengües s'entrellaçaven i jo podia sentir els seus mugrons petits i erectes.
Corriem el perill de ser descoberts, despullats al bell mig de la plataforma, però això no ens va aturar, ans al contrari, era un ingredient més d'aquella follia sensual.
Arribà el moment en que cap dels dos podia més, amb la respiració accelerada fins al límit, llavors vam arribar al clímax de l'amor. Amb un darrer gemec, ella es deixà caure sobre meu, els nostres cossos es van unir en una abraçada final, gaudint d'aquell plaer immens.
Després d'uns moments, em va donar un petó i es va començar a vestir.

-Baixo a la propera estació - em va comentar a cau d'orella-

Jo encara no estava del tot convençut de que tot allò hagués passat realment. Semblava fruit d'un somni.
Em vaig incorporar una mica i la vaig mirar als ulls.

-M'agradaria saber el teu nom -li vaig comentar-

Ella va somriure i , mentres acabava de vestir-se, va dir:

-Amor

Llavors se sentí el xiulet del tren indicant que ja erem a l'estació. Ella va agafar les seves coses, em donà un bes de comiat, baixà del tren i s'endinsà en la boira.
Jo em vaig llevar, volia veure-la per última vegada a través de la finestra del vagó. Però allà a fora solament hi havia boira, el soroll del tren i la boira.
-Qui era Amor? -em vaig preguntar-
Va ser real o va ser un somni? Tan se val, la felicitat va existir en un lloc o altre, en un moment determinat, encara que tot fos...envoltat de boira.