Egocentria i remenada

Són cents, cents de dies,
ara amunt, ara avall,
atapeït, farcit del no res,
com llum incorpòria,
capficat en ma cabòria, allò consabut,
d'on vinc, qui sóc, què faig.

Cel cendrós, aplec d'intrascendències,
limb,
caic, caic, caic, pluja dels caus-caus,
viu,
mou-te,
mou-te molt,
ritme maleït,
reeixir de nou com espantall, goita! surt!,
sento sentiments, esparverat,
cant idílic, esforç sobtat, de nou enreixat.

Tu m'ets fidel, ell m'és cruel,
ric un xic,
va com va,
duc a port el plantejament irreal,
lúdic, sempre lúdic,
tempesta lunar,
lluny del món, mon pare, mon amic, mon cel,
mon món.

Lluita contra mi, sóc m'adversari,
sempre, malgrat revifar,
potser tossut,
potser és la ment geperuda, però passa,
pas a pas, no pas per por,
tristor,
bajanada anexa,
qui ho havia de dir,
serà tan jove...