On vas?

....d'assimilar i quan més el llegeixo més m'agrada, més bellesa li trobo i més coherents els versos.
Però pq res es present insegur
i molt futur inversemblant?


I quines caminades dius que cobreixen el cor de gebrada? Les negatives,les que tan fet patir en aquest cas entenc. Però lo dels mots res i molt no ho copso!!

Uns versos molt bonics i encoratjadors, Gabriel.

Tant de bo sempre tinguéssim ben clara la importància d'intentar esborrar de la ment els pensaments foscos, de caminar amb el cos i l'ànima ben drets, de saber esperar un futur ple de somnis, i de voler cercar, en el mirall, tot el caliu que encara pot oferir-nos la vida. Sens dubte, seríem molt més feliços.

Una salutació molt cordial,

Pilar

m'agrada i no el se comentar... la segona part se m'escapa un xic... ja tornaré a venir , deu ser que he de dormir..

m'agrada i no el se comentar... la segona part se m'escapa un xic... ja tornaré a venir , deu ser que he de dormir..

Hem de llençar a la foguera de Sant Joan aquests pensaments negatius, aquesta cara de bleda asolellada, aquest conformisme negatiu, aquest no hi ha res a fer. Mira't la cara al mirall com diu el poeta i veuràs quin ensurt! Camina a poc a poc, sua a poc a poc, que a casa t'espera la dutxa. No et queixis tant de la calor, pesat! Un poema fantàstic Gabriel, criticant el negativisme. Una abraçada.

Aleix