On sóc?

Un relat de: Llibre

Arreplego minuts,
tot just breus instants,
per crear il·lusions
que s'escapen
de les mans.

M'enfonso,
goluda,
en el pou del no-res,
per emergir-ne
amarada
de l'essència que en neix.

Fangueixo amb les formes
de mils éssers perduts
i recupero la memòria
d'un valor desconegut.

No tinc peus.
No tinc mans.
Em cerco
i no hi sóc.
Però continuo creant
il·lusions de colors.

(16-4-2005)

Comentaris

  • El temps[Ofensiu]
    Lavínia | 05-06-2005

    arreplegat per crear il·lusions que volen, perquè, de vegades, són passatgeres,
    però el jo poètic diu:

    m'enfonso,
    goluda,
    en el pou del no res,
    per emergir-ne
    amarada
    de l'essència que en neix


    És l'emergir per tornar a crear amb la mateixa "essència" que trobes en la memòria d'un valor desconegut
    És a dir aquest JO sempre tindrà el recurs en si mateix en el record, el passat. Talment és un ÉSSER inconsistent, immaterial perquè és la CREATIVITAT en el sentit més lúdic perquè és de colors .

    Un bell poema, Llibre.

    Molt petons

  • Gràcies[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 02-06-2005

    Gràcies per seguir creant il·lusions de colors!! És el primer cop que et llegeixo, i amb aquest comentari puc englobar que, amb tots els que t'he llegit, has omplert la meva pantalla de colors.

    Una gran gamma, això sí, des del ver´mell més furiós fins el gris més enigmàtic i misteriós.

    Et seguiré la pista. I aquest, per cert, me l'emporto amb els meus preferits,

    Una abraçada.

  • Qui sóc?[Ofensiu]
    brideshead | 24-05-2005

    Després de llegir ahir el teu meravellós "Temps", aquest "On sóc?" me l'ha recordat una mica. I és que té la mateixa essència, comparteixen aquest sentiment que ens fa dir, o millor sentir, que no som res en nosaltres mateixos, que no som sinó eteris, que passem a formar part del temps, del records, que són ells qui ens donen vida, els qui ens posen la història dins del nostre cos i de la nostra ment.

    No sé perquè, però a l'acabar de llegir-lo, he cregut que l'havies titolat "Qui sóc".... potser el trobaria més escaient.... i "les il·lusions de colors".... magnífica expressió, perquè entenc que es tracta de colorir el que no existeix, el que neix en el cor i tu ho transformes en il·lusió de vida, de futur, d'esperança...

    PD. Avui hem tornat a tenir un dia "intens" (ja m'entens).... bufffff, quines ganes tenia de topar-me de nou amb unes paraules que em fessin recuperar l'anhel de la poesia en el sentit més ampli, més bell ....

    Una abraçada!

  • on sóc[Ofensiu]
    donablanca | 28-04-2005

    sobre la forma; em passa com a tots els poemes d'estrofes curtes, crec que els hi falta força.

  • Seré franc[Ofensiu]
    Biel Martí | 24-04-2005

    Seré franc, amiga Llibre... El poema em té una mica desconcertat, doncs no acabo de treure'n l'entrellat. L'he rellegit un parell de vegades i allò que em crida més l'atenció és, a part que segueix contenint una bellesa de paraules molt considerable (segueix, em refereixo, com tots els altres poemes que em vaig trobant teu, tot i considerant que la meva capacitat per comentar poesia queda reduïda a que em soni bé o no, el poema), a la última frase del poema (la data no conta, eh?).

    Biel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero