On sempre hi seràs

Estimo les nits fosques i silencioses, nits estelades de cels descoberts, nits en les que l'univers envolta tot d'una bellesa incomprensible als meus ulls. Milers de llums pampalluguen a l'unisó, una orquestra d'estímuls fustiga els meus sentits; la meva mirada es torna imprecisa davant el cel fulgurant, l'horitzó místic d'una terra banyada de color violeta i la visió del teu rostre perenne. Nits en les que em sento un ésser insignificant en front l'immensitat de l'espai que ens envolta, en les que desitjaria poder formar part de l'harmonia que regna al ritme marcat pel vent, vent llunyà que em porta l'aire que respiro i que em fa tremolar. Nits en les que se m'oblida on sóc, en les que la meva ànima cerca curiosa la essència de les coses que m'envolten, en les que la teva mirada marxa per uns instants i sóc lliure, em sento alliberat dels teus petons i els meus llavis besant el no res, mentre escolto sorolls idíl·lics i observo una estel fugaç, que il·lumina els meus ulls i desapareix, desapareix en el fons del meu cor, allà on hi ets tu, on sempre hi seràs.