Buscant una finestra indiscreta

Un relat de: LauraS

Mai m'havia parat a pensar perquè podia servir aquella finestra, una finestra que et posessis com et posessis no podies veure res. No és que tingués unes vistes meravelloses, tot i que jo no ho sabia, ja que, no hi havia vist mai a través d'ella, només em guiava pel que la gent deia o deixava de dir.

Cada dia em parava a contemplar-la, tenia una sensació estranya, notava una presència rara mentre estava allà, però no volia marxar, ella m'estirava, jo em resistia; aquella finestra era un imant per a mi.

Vaig decidir passa per altres camins per no topar-me-la però sempre acabava allà, davant d'ella, contemplant-la. Era tot molt estrany, però jo no podia fer res. Per averiguar-ho vaig entrar dins la casa per la porta del darrere, sabia que estaria oberta perquè era una porta sense pany. Tota la casa estava fosca, així que vaig agafar la llanterna de butxaca que portava sempre i vaig començar a mira, habitació per habitació fins a trobar la que estava buscant, la de la finestra.

Vaig mirar i remirar la casa, aquella finestra no era enlloc, ni a dalt ni a baix, a la casa no hi havia cap finestra que si assembles, vaig tornar a sortir, vaig contar i recontar les finestres per no descontar-me al entrar a dintre, vaig entrar, vaig pujar al primer pis i vaig córrer fins a la última habitació, no hi havia res, ni rastre de la finestra, ni rastre de qualsevol llum, llavors com per art de màgia, va aparèixer un fum, un fum espantós que em va marejar. Al despertar-me, la finestra estava allà; la habitació era completament diferent, estava pintada i arreglada, tota plena de mobles però no de la nostra època sinó de la edat moderna. Vaig sentir veus i em vaig amagar ràpidament a sota el llit. Les veus no paraven, no es callaven mai, xerraven i xerraven pels descosits, però allà no es movia ningú, semblava com si només hi haguessin les veus, sense un cos que les portés.

No sé quan hi vaig estar allà sota, l'únic que no se m'ha oblidat són aquelles veus que no paraven de sonar en el meu cervell. Vaig sortir del meu amagatall; l'habitació tornava a ser com abans, bruta, asquerosa i amb una mala olor insuportable. Disposada a sortir de la casa com més aviat millor i a no tornar-hi mai a la vida.

Comentaris

  • Historia sense punt final [Ofensiu]
    Cynthia | 04-06-2007

    Aquesta historia en fa pensar en alguna mena de bogeria, al·lucinació, cosa per l'estil, esperaré impacient la seva continuació,
    Surrealista i intrigant m'agrada

  • albamartin | 04-06-2007

    M'ha agradat!
    els relats qe recordo haver llegit, tots tenien aquella imaginació, aquell desenvolupament de la història tan inesperat després de llegir la introducció...

    aniiiiiiiiiiiiiimmmmss lauraS!:)

  • La finestra misteriosa! =)[Ofensiu]
    Fabregat | 04-06-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, la finestra misteriosa, ara seprar nous relats i una bona continuaci{o abm aquesta linia per escriure!

  • Vull més[Ofensiu]
    BOLZANO | 04-06-2007 | Valoració: 10

    És un gran relat i ho dic perquè espero que tingui una continuació. Aquesta misteriosa finestra fa pensar i crec que mereix que tu li escriguis noves aventures.
    Des de el principi el relat té tot una to misteriós i això moltes vegades no és fàcil d'aconseguir.
    Cal pensar molt bé els acjectius, ja que un mal posar pot fer que una frase caigui empicada en intesitat, ho dic per "asquerosa", l'ha posat per donar-li força i pel meu gust crec que perd.

    Vinga, felicitats i a veure si continues.

  • misterios[Ofensiu]
    JKR | 24-05-2007

    aquest relat té un punt de misteri que m'agrada molt. Segueix escribint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

LauraS

3 Relats

10 Comentaris

2718 Lectures

Valoració de l'autor: 8.60