Cercador
Oh!al temps marxat
Un relat de: LyNx- Compartir:
Et miro a l'infinit
Tros dolç
de pedra
blanca
només veia.
Ara ja només hem veig a mi.
(NO VEIG RES)
només pretenia...
Fer-te confident del que sentia amb tu, o bé,
Sento.
ARA
Sentir és existir. Tu fores existir.
PER MI
Sentia i no pensava. Ara penso que no sento.
Ell es queixa.
Jo reclamo.
Tu ets feliç?
La meva felicitat és egoista
Poetes que s'amaguen,
amors que s'escapen.
::::::::..
taxraM naH euQ sneRT
Comentaris
-
oh![Ofensiu]donablanca | 27-03-2005 | Valoració: 10
m'ha agradat molt la forma d'aquest poema,
l'he llegit rtes cops seguits. -
"Podré tornar enrera"... o esperaré que torni el temps?[Ofensiu]ULLERES | 21-01-2005
En un dels meus dies tristos, vaig rebre un e-mail, que parlava dels regals.
Resulta que una noia ho havia deixat corre amb el seu xicot. Desenganyada, es consolava amb els consells de la seva mare. Ella, al voler-la animar, li va preparar allò que més li agradava. Pastis de xocolata. Era el seu apat predilecte.
Però, aquell dia... es va plantejar preparar-l'ho d'un mode diferent. Un cop va tenir tots els ingredients preparats per a cuinar-los, els va posar, un a un, en cada plat. és va dirigir a la filla i li va oferir cada plat. Un darrera l'altre. Primer farina, després ou, sucre, nata... fins que s'acabaren tots els plats.
Amb una sorpresa a la cara, la filla li preguntà que es el que pretenia amb tota aquella actitud.
A l'instant, la mare li va dir:
"Es verdad, todas esas cosas estan crudas, sosas, mas cuando las colocamos juntas, en su justa medida...
...Ellas hacen un delicioso pastel!"
Déu treballa de forma similar. La gent es pregunta, ¿perquè Ell permet que pasem per moments difícils?
No saben que quan El permit que totes aquelles cosas entran en l'orden perfecte, sempre treballen cap a bé. No nesecitas conformarte amb ingredients no preparats, Deixa TOT en les seves mans...i es tornarà en alguna cosa fantàstica!
Fins al pròxim comentari,
ULLERES.