Cercador
Odet, vampiressa i princesa de la nit ( XI)
Un relat de: mistika11ªpart:
Ja havien passat unes nits dels fets succeïts i Eros no havia sortit de la seva cambra, encara reposava dins d'un taüt.
Odet en canvi ja havia sortit varies nits a caçar ja que tenia molta gana i allò que sentia dins seu, cada vegada creixia més; i li va tornar aquella maldat perversa sense escrúpols, que tan li era matar una noia jove, un ancià, com una criatura....
[...]
Odet entrà a la habitació d'Eros i amb una veu mesquina digué:
-Avui et juro per Lucífer, que no veuràs la llum de la teva estimada Lluna. Ja has matat masses víctimes innocents i per culpa teva jo també. Amb la teva sang reviure el meu amor verdader: Sigfird, el teu germà bessó, verdader Rei dels vampirs i pare de la vida que porto dins meu. Estàs acabat. Per l'únic que servïes... per matar.
Odet va obrir el taüt. I amb l'estaca sagrada va matar-lo per sempre. Després va extreure-li la sang, li va donar un dolç bes als lavis i li va dir a cau d'orella:
- Descansa en Pau.
[...]
En un llibre de màgia negra va llegir com es podia tornar a reunir amb el seu estimat Sigfrid, utilitzant la sang que li havia tret a Eros. Però hi havia un problema: que no reviuria per sempre, sinó que només ressuscitaria una nit.
Aquesta la van aprofitar per poder-se despedir com calia, com només ells dos sabien fer-ho: completament nus, mirant-se, estimant-se....Ell se la mirava atent....i li preguntà:
-Quí n'és el pare?
Una mirada còmplice que contestava qualsevol dubte.
-És l'hora amor- Havia arribat l'hora de acomiadar-se, per sempre?.
Petons, abraçades, mil t'estimos i un adéu.