ÒDENA. EL CASTELL DE GUIX. L'ANOIA PERDUDA

Fa mal als ulls contemplar les runes del recinte del castell d'Òdena que segons ens expliquen enquibia el nucli antic de la població: església, casa consistorial i les escoles.
A partir de 1943 l'explotació de la pedra de guix va provocar la desaparició de gran part del recinte fortificat i de les edificacions que s'alçaven dins la muralla.

Avui d'aquest famós castell d'Òdena, situat sobre un tossal de guix, ens resta únicament una torre de defensa que restaurada sota la direcció de M. Abelló i E. Solsona entre 1985 i 1986 presideix la població.

Aquest símbol del municipi, principal resta del que fou el poble murallat és una construcció d'onze cares, una mica inclinades, que conserva en algunes parts l'arrebossat original.

Dalt del turó, al límit de tall en que s'extreu el guix, s'aguanten encara - en un estat d'extrema precarietat- part de les línies de defensa i algunes de les antigues vivendes amb parets excavades en la roca del guix.

He perdut una bona part del diumenge 14.02.2.010, en la recerca infructuosa d'alguna imatge anterior a 1.943, quan a l'església de Sant Pere , demanaré una imatge de les restes a l'arxiu Gavin. Voldria incorporar a la meva crònica alguna imatge d'aquella població aturonada; en aquest sentit amics lectors faig una crida a tothom. Les imatges podeu enviar-les a guimera.mora@hotmail.com

Sota un fred intens l'Antoni Uriz - que en aquesta ocasió em suggerirà el títol - , el Santiago Moya Romero, i l'Antonio Mora Vergés, fèiem un tomb pel turó de l'antic Castell, i recollíem les imatges que il·lustren aquesta desolació infinita, provocada per l'explotació - que continua encara - d'aquest or blanc, que ha estat el guix per Òdena.

Aquí és l'explotació d'un recurs mineral, en altres llocs la necessitat de produir energia : hidràulica, tèrmica, nuclear, ... sempre - dissortadament - hi ha una raó econòmica d'interès general , que justifica la pèrdua irreversible d'algun trosset d'aquesta Catalunya, que pateix certament una " fatiga crònica " , com a conseqüència d'aquest mal govern.

Em sobta que malgrat la presència en aquestes terres l'any 1.913 d'en Josep Salvany i Blanch - incorporem una imatge seva davant el Monument a la Plaça de l'Àngel a Igualada - no recollís cap imatge d'aquest Castell de guix.

Insisteixo : Voldria afegir a la meva crònica alguna imatge anterior a 1.943, d'aquella població aturonada; en aquest sentit amics lectors faig una crida a tothom. Les imatges podeu enviar-les a guimera.mora@hotmail.com

Per endavant la meva gratitud.

© Antonio Mora Vergés