Ningú no es va moure

Un relat de: mirall

Ningú no es va moure.
Quedava suspesa en l'aire la incertesa.
Va girar, una vegada i una altra ...
Un cert regust de salabror...
Un cert aroma resclosit , com d'obrir portes tancades ...

Ningú no es va moure.

Cap so.

El tremoladís gest es va percebre lleument.

Cap so.

Ningú no es va moure.

Però hi era.

I ho omplia tot, excessivament.

Calia omplir, envaïr, ...













lleu
dins
el
teu
gran
buit



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de mirall

mirall

12 Relats

11 Comentaris

9496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00