Oasis

Un relat de: Melcior

La ironia existencial
la paranoia de la vida ,
la neurosi del pensament
el termòstat de la imaginació .

No hi encaixen els meus (xips)
en aquest món d' automatismes ,
he perdut l' ona futura ,
el programa no em serveix .

A l' ombra , quan fa sol
a l' aigua , quan hi ha gel ,
cap llum , quan hi ha foscor ,
riu amunt , com una anguila .

A l' inrevés de la gent
sempre amunt , contracorrent ,
vaig suant gotes d' orgull
del saber-me diferent .

Dur de subsistir-hi
i replè de traïdors miratges ;
el desert de la meva solitud
és tan greu ,
com gran és
el més gros d' ells .

Però els oasis que s' hi amaguen ,
només son comparables ,
a l' existència del vell somni
del perdut i escollit edèn .

La balança romana
del meu tarannà
hi mesura de forma acurada ,
el plaer i l' arena
del meu ésser .

Entre els puigs
erosionats i malmesos
de la meva cavitat mental ,
encara hi troben racó
en algunes valls amagades ,
el poc de bo i honrat
que l' home té ,
i l' hi és innat .

Comentaris

  • SweetInnocence | 06-08-2008


    Sentir-se diferent és combinar el dolor de saber-se incomprès, atrapat en un desert de soledat, amb el plaer de saber-se únic.
    M´ha agradat el teu poema, sobretot la segona estrofa, amb tanta força visual... continua aixi, i la próxima vegada que nedis contra corrent, recorda que cal haver viscut en un desert per apreciar la magia dels oasis...

    SweetInnocence




  • Miratges[Ofensiu]
    Naiade | 05-07-2008 | Valoració: 10

    Transparent com l'aigua expresses el teu sentir.
    Nedant a contracorrent com tants de nosaltres
    Sempre endavant
    Miratges traïdors, però que donen una mica de llum.
    Plaer i arena, es el camí de la vida.
    M'ha agradat com has despullat la teva ànima, no tothom es tan valent.
    L'ultima estrofa m'ha fet pensar molt amb el meu últim poema. Encara que de vagades et sentis sol, és un regal diví poder accedir a aquets racons de la ment on i rau la genialitat dels poetes.

    Una forta abraçada



  • Oasis[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 22-06-2008 | Valoració: 9


    Els oasis són com les aparences, perquè quan t'apropes t'enganyen. Has descrit molt bé com una persona sufeix al encontre d'un llac amb palmeres i d'aprop descobreix que era un miratge i que ja s'ha esmunyit. Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salud amistós d'ullsblaus1

  • cadascun [Ofensiu]
    ANEROL | 06-06-2008 | Valoració: 10

    trobem la manera de denunciar, de manifestar el que sentim, el que ens dol, el que ens fa viure. Definitivament, l'oasis és dins nostre

  • Nurithy | 05-06-2008

    Preciós! l'aclaració dels xips potser hi sobra perquè ,malgrat que els jocs de paraules puguin semblar complicades aconsegueixes que ens arribi el teu pensament.

Valoració mitja: 9.67