Nu

Un relat de: Alaborn

Nu, com un desmai que enmig l'hivern
tremola amb la glacial ventada,
puix que la tardor n'ha esgrogueït el verd
i la tramuntana n'ha esfullat les branques.

Nu com en el primer gemec.
Tancat entre parets blanques
observant perplex el meu llit desert
i buscant consol en la llum de l'alba.

Nu, despullat de seny i d'il·lusió,
i un ferro roent que em travessa el cor,
sense el teu calor
fins l'infern es glaça.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Alaborn

Alaborn

24 Relats

13 Comentaris

18218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Heus ací dues grans màximes:

"Nosaltres som els guerrillers de la paraula i els endevins de la veritat."

"El saber ens farà lliures."



Estudio biologia, però cada dia em sento més desenganyat amb les mentides consensuades en veritat que omplen les parets eixorques de la facultat i em refugio en aquesta secreta passió que són el gran relat de la meva vida i els que pretèritament també n'han deixat constància.


" Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada."

(Miquel Martí i Pol)

Per a qualsevol cosa (que estigui a les meves mans, s'entén...):

Alaborn_@hotmail.com

;p