Nu.

Qui pot aconseguir amb el seu esforç que el sol s'alci cada matí?
Qui fa florir les flors del bosc amb el seu neguit?
Qui fa ploure amb maquinacions i estratègies?
Qui fa més bell el crepuscle amb filosofies profundes?
Qui dibuixa ones a la sorra verge amb militàncies ineluctables?
Qui augmenta la seva dignitat amb el seu esforç?
Qui aconsegueix que giri la Terra amb invents imprescindibles?

Al marge, sempre el marge de batusses de poder i d'estratègies...
Al marge de judicis, valoracions i sentències...
Al marge d'ideals absoluts i missatges salvadors...
Al marge i sempre lliure per obrar com jo cregui...

Lliure de precedents, d'hipoteques i compromisos...
Caminant al pas de l'avui, sense passats ni futurs...
Del tot desencadenat d'opinions alienes...
Concentrat, sense pensament, en el fimbrament d'una fulla batuda pel vent...

Al marge d'ambicions de poder, diners o tinences...
Al marge de projectes d'expansió i de domini...
Fita, la mirada, només, en els colors de l'ara...
Xuclant la força tan sols del somriure dels infants...

Ingenu, si voleu, però lliure com qui no depèn del desig...
Negant-me a reposar el cor en allò que s'esmuny...
Confiant en l'oreig que m'acosta belleses mai imaginades...
Caminant més nu que els qui no porten roba per principis...