Novembre

Un relat de: AVERROIS

NOVEMBRE
(El Núvol)

L'arbre mira cap el cel

el voluminós floc de cos intocable

viatger incansable, aventurer

t'alces per damunt dels oracles

acarones les valls, veus dels flums.

Les teves llàgrimes fredes, humides,

traspassen els sentiments de tristor

entrant en el cor de la terra sedegosa.

Quanta melangia, quan tu triomfes

els paratges queden en somort

esperant el retorn de la vida del astre.

Amagat dins del mar t'enlaires

i enrogit per la còlera malaltissa

envies de missatger al vent del Nord

avisant a cau d'orella que tu arribes.

De la teva ira, com els antics Déus

amb ells llampecs la terra martiritzes

fent sentir la teva forta veu

que ens fa saber que hi ha esperança.



Comentaris

  • El desig ens esquinça[Ofensiu]
    Cerimonios | 14-12-2007 | Valoració: 7

    Em fas pensar que busques la puresa. És intens i té la immensa força del que expressa, que crida desesperat per un desig que no pot assolir. I no pot perque ningú pot assolir el que el teu desig demanda, la puresa. Però guardes l'esperança. Rep el meu afecte. Cerimoniós.

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!