NOUCENTISME AL PAPIOL

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, davant d’aquest edifici senyalat amb els números 4 i 19. Atès el costum universal – que permet orientar-se en qualsevol país – de començar la numeració pel costat més proper a la casa del comú, volem pensar que l’Ajuntament estava al nucli antic en el període 1911-1929 en que s’aixecava aquest edifici. No trobava esmentat enlloc el nom de l’arquitecte i/o mestre d’obres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunyagmail.com




Edificat en un carrer amb força pendent, és un edifici amb una curiosa façana a cinc nivells, sent el nivell més alt una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües amb els ràfecs ben sobresortits.

La façana és asimètrica, amb la porta principal a l'extrem més baix. La planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures són adintellades, d'arc de carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües.

Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur.

La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. La barbacana és de fusta ornada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos.

El Noucentisme reivindicava el retorn al classicisme i al mediterranisme; començaven a posar-se límits a la creativitat, i al ensems les bases dels ‘futurs’ règims totalitaris, que fonamentaran en aquests conceptes el seu ‘ideari polític’.