Normal i raonable.

- Quan ens demanen que ens definim, quasi sempre deiem : Sóc normal.

Bé dons, què és ser normal ?. Com mesurem la normalitat ?. Hi han balances per la " normalitat " ?.

La normalitat de cada u , no és millor ni pitjor. Tothom te la seva normalitat.
Si fossim iguals, que tinguèsim els mateixos gustos, aficions,característiques físiques, etc, a què os sona això ?: Que seriem uns " clons ".

No hem d'imposar la nostra normalitat. Això si, s'ha de tenir unes normes de conducta raonables. -

Una veu al fons ( a la mestre no li agrada que l'interrompin a mitja classe, es perd el ritme ).

- Què és ser raonable ? - .

- Ser raonable en aquest moment... és aguantar-me per no dir-te: Fora de l'aula !, i no tornis a interrompe.
Però seré raonable i et demanaré respectuosament que guardis les teves preguntes fins que ho hagi acabat i sisplau: no m'interrompis -.

- Bé dons, deiem que ... -.

Sona el timbre, ha finalitzat la classe.
Tots surten, uns quants van disparats cap a la porta, uns altres s'entretenen matant l'aranya xerrant els uns amb els altres, de tot plegat res.

La noia que havia fet la pregunta : Qúè és ser raonable ?, s'acosta a la professora que estava recollint els seus estris, i li pregunta tota compungida: - Ejem... perdoni, m'he quedat amb el dubte de saber : Què és ser raonable ? -.

La professora tota amable li respon : Bé, ... ser raonable, no vol dir que sempre s'hagi de tenir la raó. És un estira i arronsa, la raó és segons com es miri i s'interpreti.
S'ha de buscar la manera més senxilla, que no vol dir simple, d'interpretar les situacions i a l'analitzar-les surten les conclusions " raonables".-
- Mira , que veus ?. -

- ... ¿? ... res !. -

- Mira bé, tothom ha sortit. L'aula està pràcticament buida, però mira bé !, i diguem, què veus ?. -

- ¿? ... un noi, que va amb cadira de rodesi ... te problemes persortir de l'aula. -

- Molt bé !. Ara ser raonable i normal. -

- ¿? . -

La professora , agafa la seva bossa i els seus estris i va directa cap al noi que te problemes.

- Hola Jordi, veig que no pots desfrenar el " ferrari ", t'ajudo !, un copet... i ja està.
Bé, fins dilluns, bon cap de setmana, ah !, fes que et mirin els frens . -

En Jordi, alça la mà, en senyal de gràcies i adéu.

La professora es mira a la noia que estava a deu passes enrera i encara tenia la boca badada, i li diu : - Si us plau, tanca la boca, tot això és NORMAL I RAONABLE . -