Només quan toco

Només quan toco em sento completa. Només el so del meu violí aconsegueix fer-me més o menys feliç. Només em motiva el repte d'una nova cançó per aprendre. Aquell sol sostingut que tan em costa d'afinar. Aquell passatge tan complicat on em costa cordinar la mà esquerra i la dreta.

Només quan toco aconsegueixo no tenir els meus cinc sentits pendents de tu. La vista la tinc a la partitura. El tacte, al meu violí. L'oïda, a les notes que vaig creant. Només el gust i l'olfacte s'escapen de la musicalitat, l'un està concentrat en la teva olor, i l'altre en el gust dels teus petons.

Només quan toco veig que sóc capaç de fer alguna cosa bé. Jo sola. Sense l'ajuda de ningú. I el més important, sense la teva ajuda. Jo sola puc fer meva aquella sonata de Mozart que tant m'agrada. Jo sola puc fer sonar les notes del meu concert preferit de Vivaldi.

Només quan toco em puja l'autoestima. Aquella que normalment resta al terra gràcies a tu. Aquella que només s'aixeca quan obro la cremallera de la funda del meu violí per disposar-me a tocar. Per disposar-me a passar l'única estona agradable del dia.

Només quan toco torno a ser l'Anna feliç d'avans.