Només el cos

Un relat de: Bitxa

Tu vens d'enlloc
i jo,
d'on no m'en recordo.
Amb llenya de dubtes encens el foc,
tinc fred i gairebé no me n'adono.

Percaço el teu cos
i amb por
m'acosto a les brases
que cremen vergonyes deixant calor.
Tinc son,se'm tanquen els ulls i m'abraces.

I m'ho robes tot
amor,
els dubtes,la por,
la vergonya i la son,
deixant-me el cos.

Tan sols el cos.

Només el cos.

Comentaris

  • només el cos[Ofensiu]
    Xantalam | 22-11-2009

    Intens i despullat, alhora, de tot el que és superflu, innecessari, un bell poema, josep, endavant, company!

  • a frec de pell[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-11-2009

    mol càlid aquest poema, mol sensual, agradable de recitar i d'escoltar.

    Ferran

  • M'agrada el to[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-11-2009

    que has fet servir en aquest poema. Desperta sensacions d'intimitat i una calidessa molt apropiada per recitar a cau d'orella.

    Crec que l'has ben encertat, felicitats!