Cercador
Només el cos
Un relat de: BitxaTu vens d'enlloc
i jo,
d'on no m'en recordo.
Amb llenya de dubtes encens el foc,
tinc fred i gairebé no me n'adono.
Percaço el teu cos
i amb por
m'acosto a les brases
que cremen vergonyes deixant calor.
Tinc son,se'm tanquen els ulls i m'abraces.
I m'ho robes tot
amor,
els dubtes,la por,
la vergonya i la son,
deixant-me el cos.
Tan sols el cos.
Només el cos.
Comentaris
-
només el cos[Ofensiu]Xantalam | 22-11-2009
Intens i despullat, alhora, de tot el que és superflu, innecessari, un bell poema, josep, endavant, company!
-
a frec de pell[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 20-11-2009
mol càlid aquest poema, mol sensual, agradable de recitar i d'escoltar.
Ferran -
M'agrada el to[Ofensiu]David Gómez Simó | 18-11-2009
que has fet servir en aquest poema. Desperta sensacions d'intimitat i una calidessa molt apropiada per recitar a cau d'orella.
Crec que l'has ben encertat, felicitats!