Nom Propi

veig en Lightnin' Hopkins, prim i doblegat sobre la taula de la cuina, amb unes sabates gastades i els pantalons massa curts. La crua imatge d'un home i la realitat nua. Coneixedor que no hi ha res més que hagi de saber. Es fa difícil de creure que el cor continui bategant llavors, però no s'aturarà ni ara ni mai. Encara que conegui a la perfecció la mecànica dels esdeveniments en aquest món. I no n'hi ha cap altre, per això se li crispen les mans sobre els genolls i resta inmòbil a mitja tarda, en una barraca de fusta podrida enmig del desert texà.
Escrius uns poemes increíbles. No acostumo a llegir poesia, sovint es perd en la bellesa de les imatges i oblida la resta. Però amb els teus poemes és diferent, ho tenen tot, són sublims.
Gràcies per avisar-me quan vas escriure el relat, que, per cert, també em va agradar molt.
Una abraçada i cuida´t...

dius que l'amor és mentida,
potser el que passa que el difícil és coincidir
en el temps amb una altra persona