Noia a la finestra

és molt tendre aquest poema, Capdelín... jeje M'agrada molt, però més m'agrada encara el que tens actualment a la biografia (especialment l'última estrofa), i la foto també genial!! ;)
Petonets!

Tant homes com dones, van a la seva, somien el que podríen tenir i el que farien si ho tinguesin, i no s'en adonen mai , de que la persona que els podria fer feliços està a prop seu, solsament amb una mirada o un somriure, el somni és podria convertir en realitat. però ...
S'HA D'ESTAR A LA GUAIT !.
:-) Pilar

Gràcies pels teus comentaris. Et tinc fet un dibuix d' aquest relat. Ja t' ho enviaré quan tingui algún altre.
Mira, avui estic molt enfeinada, i no estic gens concentrada. Ja en parlarem amb més calma.
Una abraçada.

m'ha agradat moltíssim...

ella segueix el seu camí, i tu el teu pendent d'ella... és una pena que tantes vegades sigui així... però i tot el què somnies? segur que això tb hi ha un indret on viure-ho...

l'amor ens guia
saps llegir, escriure i viure
molt bon cap de setmana
una abraçada

fabulós!

Compta petxines i llunes amigues,
la noia
i jo les punxades en el meu cor
d'ortigues.

No desesperis que la noia segurament et curarà aquest cor malferit i punxit. jeje

Compta petons de llavis,
la noia
i jo compto els que no l'he pogut
fer jo.

Compta mirades que la desperten,
la noia
i jo les vegades que m'ha mirat
de debò.

El temps i l'amor deixarà que el petons i les mirades de debò es multipliquin i multipliquin... no s'ha de perdre l'esperança en l'amor.!

Un petonàs!

Anna

se m'ha posat la pell de gallina, i tot...


No tinc paraulessssssssssssssss!!!!
un petó!!

des dels silencis de la foscor... potser sense tenir-la al davant... imaginant... anhelant poder aprendre a comptar junts...
M'ha agradat molt, i aquest format així repetitiu... m'agrada! Fuig dels típics poemes... (no sé pq dic això, si els teus poemes si tenen una cosa, és que de típics no en tenen res... són originals per exelència!)