no vull violència, n'estic farta

Un relat de: mezzanine

Fa cosa de tres o quatre anys, les notícies començàren a treure notícies dels maltractaments de la dona. Cada cop son més les dones que moren apallisades per les sues parelles o ex-parelles.

La influència de la televissió a les nostres vides, té un poder molt i molt gran. Els governs parlen de franges horàries per tal de evitar que els nens i les nenes, vegen certs continguts violents...

Sincerament, jo no entenc com les pel·lícules pornogràfiques si que mantenen una franja horària i en canvi les escenes violentes són una cosa habitual ja a les nostres vides.
Igual m'equivoque, però, crec que si els nens vegèren porno, tampoc pasaría res, el que tracte de dir, és que des de el meu punt de vista és preferible que els xiquets i les xiquetes, vegen persones fent l'amor, que no proclamant als quatre vents que la violència és algo normal. Fer l'amor, és saludable, mentre que la violència, és dolenta, i el que és pitjor, provoca conductes agresives.

N'estic segura de que la televisió té molta culpa del que està passant avui. Estem normalitzant una sèrie de actituds, que no tènen res a veure en la pau.

Aquesta mateixa setmana, s'ha descobert una red de pornografía a Espanya. Ahi, es on ja no arribe. No entenc la expressió pornografía infantil, entenc el concepte al que fa referència. (jo diría més que pornografía en aquest cas , bejació, maltractament infantil, gravat en viedeo, pero no mai pornografia)No puc entendre quina mena de persona és capaç de fer mal a un bebé, de veres, no ho entenc. Per altra banda, tampoc comprenc, quí pot gaudir, veient eixa mena de pel·lícules. ës gent malalta de veres? o es gent mala?

Com sol·lucionar aquest problema? Mai he cregut en el "ojo por ojo diente por diente", ni en la pena de mort, ni tan sols m'agrada la idèa de tancar a la gent en la pressó, tal vegada sóc massa inocent, però, jo pense que aquestes persones necessiten ajuda. Sincerament, jo en la sang calenta, potser els faria mal, pero si ho pensem ben bé, aquesta no mai pot estar la solució, perque ens convertiriem en el mateix que són ells, criminals, de fet, tal vegada, ho estic diguent, però, ni tan sols seria capaç de fer mal a una persona mala, pel fet de ser una persona. I crec i vull creure que tots tenim la capacitat de arrepentir-nos, i de rectificar, però, com podem estar segurs de que mai ho repetiràn?. Una persona que és capaç de disfrutar veient el dolor d'altra...no sé de veres, em fa sentir impotent i molt xicoteta.

Voldría cridar per que apaguem la televissió, que potser no és la culpable de tot, però, crec que sí de gran part. Fins i tot les notícies, on ho expliquen amb tant de detall, que les persones que som "normals", només ho sentim i ens escandalitzem, però, quí sap el que pot passar pel cap d'una persona d'aquestes que hem parlat antes, tal vegada el que aconsseguim en açó és donar idees.


Comentaris

  • Exacte[Ofensiu]
    hilderoy | 29-06-2005 | Valoració: 9

    Estic totalment d'acord amb el teu relat.
    Però això continua passant i, el fet de les presons no ho atura.No ho sé, també podriem sotmetre la persona dolenta a algun tractament, o ,fins i tot, hiptonitzar-la i fer-la començar una nova vida.Sé que aquesta idea és bastant ingenua per la meva part, però, si no, què es pot fer?

l´Autor

mezzanine

3 Relats

5 Comentaris

3876 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00