i que pasa si no vull ser un fideu??

El cas, es que,només encendre la tele, o la ràdio, té igual, qualsevol mitjà de comunicació, ens parla del nostre físic. Plan 15 díes de una marca, de altra, cirugía, te sents inflada?, i que me dius de la celulitis? mil productes, mil dietes, mil imatges de models "perfectes?"...

De veres en aquest govern es tracta el tema de l'anorexia i la bulimia be? o fem com en el tabaco? que les autoritats sanitàries adverteixen que fumar és perjudicial, però, ahi està pagant-lo el estat.

Pues en els problemes digestius es igual. La de fórums i reunions de tot tipus que s'han fet per tractar aquest problema.. una animalà si, pero si continúen diguent-nos en la tele i en la ràdio que el que prima es estar "fideuet", hem de ser forts de mentalitat, per no caure en la idea del régim

Aquestos dies previs a l'estiu, gran quantitat de gent està fent régims a lo béstia, per que? perque es molt difícil donar l'esquena a el que dicta una societat.

Com es possible que les xiquetes de 10 anys ja tinguen anorèxia?, la principal raó, es el voler anar d'acord amb la societat.

Avui, el nens i les nenes, pasen gran part de temps davant la televissió, i allí tot el que troben son xiques i xics primets, que damunt diuen que volen aprimar-se..

¿que estem locos o que?

Per una part, les xiques que ens mostren com a models, no estàn així per fer régim, estàn aixi de naiximent, i durant les seves vides, el seu traball es cuidar-se el cos.. la gent normal, no ens podem dedicar tot un dia al gimnàs, ni pagar un monitor individualitzat, ni una perruquera o perruquer per a cadascú, ni ganes, perque tenim moltes més coses a les que dedicar-nos. Perque la bellessa va per dins.

Per altra banda, potser, si ens hi dedicàrem plenament a aixó podriem arrivar a estar com elles i com ells, però, aixó, sería un sacrifici, i qui vol passar-se la vida sacrificant-se? som com som, i hem de admetr-ho.

Eixa es la part complicada, fins que una persona compren que cadascun som d'una manera, ha de passar per moltes etapes de la vida, i per exemple, en la adolesència, que és quan més necessitat de societat tenim, es quan menys poder de decissió tenim, per tant és molt copmprensible que la gent acabe per pensar que el correcte es estar fideu, si és el que ens estàn ensenyant...i si per a estar així, ha de deixar de menjar ho farà...

No culpe de res a les persones que pateixen aquestes malalties, pense que lo complicat es no caure en elles.

Quan vaig a comprar roba, pregunte sempre quina es la talla més gran que tenen, de vegades m'entra la risa, i la majoria, em sap molt de greu perque sé que hi ha moltisima gent a la que li agradaría vestirse de una manera determinada, i no poden de les talles. Com si en aquesta societat només hi hagueren tres tipus de persones.(S-M-L).
Aquesta es altra manera de fomentar els complexos.


Menjar és un plaer, sempre en la messura correcta, no dic que no, pero a vore qui em nega, que no li alegra el dia un plat del seu menjar preferit?

Qui vullga aprimar-se que ho faça, pero, que no ens impossen res...i que no se es millor persona pel físic que es tinga, i al fi i a la postre aixó es l'essencial, ser bona persona