un món imaginari

Partiré de la idea de que tots som inocents, és clar, la naturalessa, que es sabia, no ha dotat al mon de maldat, d'aixó ha estat només un responsable : la raça humana.

Es ben clar que a tots en agrdada gaudir de certes comoditats, quan més millor, però, com podem haver arrivat a aquest punt? ens trobem en una era completament materialista, on els sentiments, els esforrços de les persones, no conten ja per a res. Som incapaços de valorar tot alló que tenim, que no es poc. Preferim dedicarn-nos a lamentar-nos per tot alló que encara ens falta per aconseguir.Som insensibles.

Vegem a diari a les noticies, una barbaritat de coses sobrenaturals, que ja tenim assumides com a naturals, com a coses normals.

Pense que es normal que de tant en tant, la naturalessa es manifeste, en forma de huracans, terratremols... no n'estic contenta d'aixó, és clar, pero comprenc que hem de tindre algún toc d'atenció.

No ens cuidem els uns als altres, no ens respectem a nosaltres, com anem a respectar la natura, si no ens serveix per a res,eh? clar, la ciutat plena de gratacels, i la gent consumint, circulant en cotxes, embrutant el cel..embrutant-nos a nosaltres mateixos. Es açó el que volem? Potser siga jo la equivocada, però, de veres que no entenc cap a on anem.

Vull un món imaginàri, on ja no podem arrivar, perquè ens l'estem carregant. Vull un món en gespa, verd, blau, groc, però, no gris de pol.lució.