" No tornar ja mai més "

Potser seria bo, no tornar ja mai més,
però jo mai he sabut dir adéu a ningú.
Espero de debó no haver molestat,
però ja n’estic fart de viure enganyat.
Potser ignorat, despreciat…o potser oblidat.
Un dia ja et vaig dir que no sóc de paper,
i m’agrada gaudir de somriures sincers.
Digue’m tu si és que vols,
que vingui al teu costat,
perquè potser sinó,
marxaré cap a Mart,
o més lluny si tu vols,
però no puc viure així.
Masses mostres d’amor que no tenen retorn,
sóc així, i jo ho sé, però avui m’he decidit!!
Potser avui estic cansat, i ben fart del teu joc,
no mouré cap més dit, sinó dius el que sents.
Tothom té el seu passat, obscur o regalat,
doncs jo no tinc padrins que em vagin decidint.
Sola escullo el meu vol,
distanciat si tu vols,
discreció he portat,
jo mai he enganyat.
Masses dies llençats,
esperant que neixés,
il·lusió del teu cor,
però avui estic ben lluny...
I acabo pensant que ara ja és massa tard,
potser hem deixat passar un regal d’aquest món.
Venen temps complicats, i no em vull fer mal,
no sóc peça del joc, ni joguina tampoc,
doncs jo tinc sentiments,
i no puc seguir així.
No sé si podré,
redactar-ho prou bé,
però he trobat molta gent,
que m’estima content.
I em regala el seu temps,
i que em cuida també,
no busco aprovació,
només volia donar...
Però poc a poc ja s’ha fos,
aquest somni confós,
i avui he despertat,
no he quedat atrapat!!!!
No sé si faig prou bé,
però ho havia de fer,
masses dies perduts,
entre pantalles de muts.
Doncs el que he expressat
ho sentia a dins,
però avui he despertat,
d’un malson perillós,
Qui no viu, no somriu,
qui no diu, ja malviu...