No tinc cap remordiment

I ara, nena, però què dius! És clar que no me’n penedeixo del que faig fer. Va ser obra de Déu, saps? Tu no ho entens, ets massa jove i inexperta. Estudiant de periodisme, dius que ets? Jo devia tenir la teva edat quan va succeir això que m’expliques i que t'esparvera tant. No, mira, no, a la meva edat, que ja estic a prop dels cent anys, potser no recordo què he dinat avui, però els records antics els tinc clars, diàfans. No pensis que repapiejo, no siguis irreverent ni irrespectuosa, com jo no ho vaig ser a la teva edat.

Aquells nens, que ara a tu et preocupen tant, van ser estimats i educats en famílies creients, en famílies com Déu mana, en famílies de bé, que van a l’església cada diumenge, que bategen els seus fills, que es confessen, bones famílies. I si ara els trobessis la pista, a tots aquells nens, què et penses que et trobaries? Doncs homes i dones de fe, que han creat les seves pròpies famílies dins les ensenyances de Jesús nostre senyor, amb una bona posició social, que col·laboren amb l’església sempre que cal i amb professions de profit. Sí, no em creus? Doncs ja t’ho pots ben creure: banquers, empresaris, advocats, dones abnegades que tenen cura dels seus. Això és el que et trobaries, lloat sia Déu.

I què creus que hauria passat si aquesta canalla no hagués anat a parar en aquestes famílies? Segurament no haurien sobreviscut a la gana o a les malalties de postguerra, què et penses? I si ho haguessin fet, m’hi jugo el que vulguis que serien delinqüents o, encara pitjor, rojos crema-esglésies com les seves mares. Oh, sí, les recordo molt bé, a totes aquelles preses comunistes o anarquistes o el que fossin. La presó n’era plena. Embarassades ves a saber de qui, perquè n’estic segura que moltes no sabien ni qui era el pare de la criatura que portaven dins. Un altre rojo o un maçó o un jueu o, encara pitjor, un separatista.

Quan la mare superiora, al cel sigui, em va ordenar que portés aquelles criatures a les direccions que em donava i que digués a les mares que els infants havien nascut morts, no vaig tenir cap dubte de què s’havia de fer. No, no tinc cap remordiment. Com et deia, va ser una inspiració divina emparada pel règim.

Olga Garcia Beneyte