No sobreviuria la natura, sense amors impossibles

No sobreviuria la natura, sense amors impossibles: aquest és, també, el cas de les abelleres o sabatetes, que, com totes les orquidàcies, imiten les femelles dels insectes pol·linitzadors.
Les abelleres són unes orquidàcies que es caracteritzen per un gran polimorfisme i un sovintejat hibridisme, la qual cosa no en facilita la distinció. Tot i així, és de bon trobar, en prats secs, erms i brolles, si més no amb l'ajut d'un bon llibre de taxonomia floral com la "Flora manual dels Països catalans", l'abellera aranyosa o de la passió (Ophrys sphegodes), reconeguda pels sèpals verdosos, el connectiu de l’estam agut, el label enter i brunenc, i la taca central violàcia o d’un púrpura negrenc.
Gràcies a les olors que desprenen i a les seves formes singulars, els mascles de determinades vespes les confonen amb femelles de la seva espècie: a partir d’una còpula impossible, doncs, els pol·linis de l’abellera s’adheriran al cap de l’abegot, el qual anirà pol·linitzant, involuntàriament i sense recompensa, les noves abelleres que cobejarà, frenèticament, el seu desig.
Quants descendents no són fruit de coits a priori tan impossibles com els d'un abegot i una abellera aranyosa!