Cercador
No sentiré l'orgull
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
NO SENTIR L’ORGULL
No vull sentir l’orgull
perquè vull aprendre
des de dins del cor,
perquè vull sentir l’ànima
plena d’il•lusió.
No vull perfilar l’orgull
saber trobar dins i fóra
de mi alguna cosa
que m’inspira confiança
amb Déu.
Aleshores ni en mi ni entre
les persones
no necessite l’orgull
ja que és un camí imperdonable.
Davant de Déu vull sentir ànims
de fe sense desobeir.
Davant de les persones
no interpel•laré cap de raó
ser com sóc ja m’anima
i seré refugi d’amor
dins i fóra del meu cor. 7 de gener de 2013
No vull sentir l’orgull
perquè vull aprendre
des de dins del cor,
perquè vull sentir l’ànima
plena d’il•lusió.
No vull perfilar l’orgull
saber trobar dins i fóra
de mi alguna cosa
que m’inspira confiança
amb Déu.
Aleshores ni en mi ni entre
les persones
no necessite l’orgull
ja que és un camí imperdonable.
Davant de Déu vull sentir ànims
de fe sense desobeir.
Davant de les persones
no interpel•laré cap de raó
ser com sóc ja m’anima
i seré refugi d’amor
dins i fóra del meu cor. 7 de gener de 2013
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89776 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.