No s'acaba aquí

Un relat de: MartatraM
Hi ha un món on la llibertat és infinita; el món dels somnis. N’hi ha d’agradables i d’angoixants, de versemblant i d’inversemblants. Ell tenia molts malsons i tots sobre... la mort. Des d’aquell dia en què va perdre una persona important per ell. Aquella nit vaig entrar a la seva habitació. Dormia profundament però se li notava la respiració accelerada i un rostre tan inquietant que vaig decidir actuar. Em vaig concentrar, per endinsar-me en el seu somni.
...
Era una nit molt clara, en un indret idíl•lic, on no hi havia cap soroll que no fos produït per algun animal o pel frec del vent amb els arbres i l’herba. Ell estava assegut al costat d’un estany, acompanyat pel reflex de milers d’estrelles. De sobte tot es va cobrir d’una espessa boira negra. Era la mort en forma de l’espectre més horrorós que ell s’hauria pogut imaginar mai. Estava en descomposició permanent, deixant anar sucs fètids. Se sentia el cruiximent dels seus ossos i les seves carns mentre s’apropava més, i més... Es movia d’una manera brusca i horripilant. Ell espantat, va començar a córrer. Jo el vaig seguir i en forma de llum càlida, em vaig col•locar a davant seu:
- No has de tenir por
Es va aturar i em va mirar, el seu cos tremolós va donar pars a un somriure serè i se’m va a acostar:
- Mare, ets tu?
- Si, t’he vingut a ajudar.
- Mare em fa por, és el final.
- No ho és, fill. Sempre he pensat que la mort no era sinònim de final. Només la porta a un altre realitat, desconeguda. És per això que vaig afrontar la meva amb coratge i esperança de creure en la continuïtat de una existència. En aquell moment, vaig perdre la noció del temps, entrant suaument, com una planta que s’arrenca de la terra i les arrels més fines encara la retenen, en un indret on regnava la obscuritat total. Mai no havia sentit una tranquil•litat com aquella, mai no havia tingut una experiència tan emocionant com la de perdre el batec del cor, sense perdre’m a mi mateixa. La mort ens separa, i per això ens domina la por, però no t’hi has de capficar; perquè no s’acaba aquí...


23 abril 2004

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de MartatraM

MartatraM

4 Relats

3 Comentaris

2028 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marta i vaig néixer el gener del 1988.
He estudiat psicologia amb especialització humanista.
La meva vocació és acompanyar a persones en el procés de morir. Una feina dura però per mi essencial i gratificant.

Ja des de petita passava el temps escrivint, i al trobar aquesta web he pensat que seria interessant compartir discretament amb altres persones aquesta afició que intento mantenir en les poques estones que coincideix inspiració, intimitat i oci. Per mi, escriure és una manera de compartir amb mi mateixa pensaments que freqüenten el meu cap, una mica maquillats.

Un hola i fins aviat.