Sort de la xocolata

Són les 10:48. En 12 minuts escriuré el que és viure dins una puta casa massa gran però dins un espai minúscul. 10:50. Quan arribo a casa després de la universitat em trobo el meu pare menjant xocolata i el seu alè a wiski em diu que se'n va a treballar, satisfet i amb la panxa plena. 10:51 amb dues passes mortes de gana em planto a la meva habitació, que fa olor a bistec. Fa un dia preciós, això fa que el interior encara es vegi més tenebrós enmig de mocadors de paper utilitzats i muntanyes de roba formant monstres horripilants, que he d'estar vigilant durant la nit perquè no se'm mengin... 22:53. he tingut sort. El got d'aigua tot i haver-lo tret de l'armari no és transparent, sinó translúcid, té un gust salat i una ferida oberta a la part superior que m'ha estat a punt de fer un tall al llavi. Esvaïda la boira de la paella veig que em puc menjar un plàtan abans d'estirar-me al sofà. 22:55 amb dues passes he arribat a la sala d'estar, aviat hemeroteca. Amb 3 gestos aparto el diari de divendres, però el de dilluns ja el deixo sota el cul, no m'agraden els dilluns. 22:57 veig que al cim de la taula hi ha xocolata, així que me'n tallo un trosset petit perquè sé que després n'hauré d'agafar més independentment de la quantitat del primer tall. M'aixeco i mentre vaig deixant que la xocolata es vagi desfent a poc a poc dins la meva boca contemplo el dia radiant per la finestra. Inspiro, expiro. 23:00. Sort de la xocolata.