Monòleg interior

Gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira gira... deus pensar que sóc imbècil, no? Aquí perdent el temps escrivint la mateixa paraula... no ho veus que malgasto tota la meva energia per cridar-te l'atenció? I tu, a sobre em segueixes la corrent... et dic: "llegeix això" i tu ho llegeixes... i jo què m'haig de pensar? Si ja ho saps que sóc una incompresa, ja ho sé que ho penses que sóc rara... però què hi vols fer; i sí, malgasto les hores. Intentant cridar-te, i en canvi tu no et desvies ni una mica del camí. Què se suposa que haig de fer, passar de tu? Toca't el nas. Va, fes-ho! No, tu no, jo ja m'entenc. És igual, no facis res. Però ho anaves a fer! Això vol dir que em fas cas. Però perquè me'n fas amb aquestes coses tan ridícules i no amb les més importants? Si jo sóc el més important que tens, i ho saps... la roda només gira si nosaltres hi estem d'acord, i cap on nosaltres volem, però tu sempre m'esquives, abraça'm, relaxa't, deixem fer a mi... saps que sóc la veritat més pura encara que a vegades et punxi. Però hi ha coses que ni jo puc triar... però és que tu encara m'ho poses més difícil, seria tan feliç sense tu... veus? Ja em fas dir disbarats... però si jo no sóc res sense tu... i tu ets casi res sense mi, és clar. Estem d'acord en tan poques coses... però no tinguis por, tu i jo hem de formar una taronja sencera, i a rodar! Jo sóc el suc i tu ets la polpa, mira ella, tan rodoneta, com gira... però no se't oblidi vigilar per on vas, perquè si perds suc et convertiràs en una figa seca, asquerosa. I això ningú ho vol, o almenys tu no ho hauries de voler perquè si has llegit fins aquí alguna cosa t'importo, no? Bé, ja paro. Però tu segueix girant...