No res

Un relat de: Fèlix
Se m’escolen els somnis per la pica
quan la realitat em distreu,
se m’escapen les notes de les mans
enmig del temor embolcallat de rutina
se m’enduen les paraules i
els seus significats
per llimbs externs, artificials
com un fluorescent dins una sala buida.
La baralla em fuig de les mans
idees malferides
que no fan més que desdibuixar-se
fins al no res absolut i
la impotència d’allò que no existeix.

Comentaris

  • Un primer pas[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 14-09-2016 | Valoració: 10

    Jo també sento una barreja de buit i frustració de vegades...

    Diuen que la creatvitat sorgeix del l'avorriment, del no res.

    Adonar-se dels propis límits sempre és un primer pas per superar-los o trobar noves estratègies i a molt millor encara si es pot compartir expressat tan encertadament i algú desconegut s'hi pot identificar.

    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Fèlix

6 Relats

1 Comentaris

2016 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00