Cercador
no queda res
Un relat de: AbsÉs tard per les paraules. Res a dir, res a callar. Res...
Deixa que el silenci torni més dura la pell que comença a néixer, deixa que el vent rasqui les pupiles fins a netejar-les del blau de la tempesta.
No queda ni una gota de mar, és només abisme el que separa uns dits freds de la intermitent escalfor de la lluna. No queda terra per on avançar, els passos es precipiten cap a un buit de sòl, un penya-segat de pors. És tan sols el dubte el que marca el sostre dels somnis.
l´Autor
99 Relats
81 Comentaris
79980 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Escriure em fa lliureÚltims relats de l'autor
- El temps perdut
- Les mans de la meva àvia
- Papallones al mes de juny
- Arrós bullit
- Cada set dies
- Milan 430
- L'home del temps
- B de Barcelona
- Parlant per parlar
- Hivern
- Tot el que vola algun dia serà lluny
- Gronxador de constància
- de mentides cosies la nit
- La vida és somni, i els somnis somnis són
- ... sorra