Cercador
no puc dormir pensant en tu
Un relat de: Capdelin- Compartir:
No puc dormir pensant
en tu
i dissimulo
culpant al grill
que viu efímer i feliç
gratant l'esquena
del capvespre.
Ara la teva absència
és un cric-cric
que forada els estels
i fa empassar-me
aquesta aspirina
de lluna plena.
No puc dormir pensant
en tu.
L'esperança és una malaltia
que pinta versos en cels
de iode i mercromina.
On és
la teva espatlla nua
de cos de duna
de desert...?
Davant meu el mar,
dintre meu la tempesta
i amb rostre d'arena
t'espero... despert.
Comentaris
-
cric-cric-cric...(crit)[Ofensiu]Azalea | 08-04-2006 | Valoració: 10
m'ha recordat aquests versos d'una canço...
"Por de dormir, i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar què ens fa viure plegats, com si fossim extranys..."
M'ha agradat molt... potser perquè m'he sentit així sovint... potser perquè en aquests moments en què estas al llit, sentint els grills i sense poder dormir pensant en algú especial... és d'aquells moments en què sents que vius realment..en què t'omples d'ell/a, malgrat estar sol al teu llit.
I somrius. i somric -
No dormir, [Ofensiu]Puça | 06-04-2006 | Valoració: 10
no menjar, riure sol al metro quan tothom et mira pensant que estàs una mica grillat/da... sentir que cada minut lluny seu és el minut més etern i que el rellotge et fa la guitza.
Preciós. M'hi he sentit molt identificada.
Un petó -
ZzzZzzz....[Ofensiu]Àfrika Winslet | 01-04-2006 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquest poema, Capdelín. Genial tota aquella 'metàfora' del grill... cric-cric-cric... i també aquest versos:
"L'esperança és una malaltia
que pinta versos en cels
de iode i mercromina. "
Én general, són uns versos suaus i agradables, plens d'amor i enyorança... però sempre amb el teu toc genial! Ets un artista ;)
PEtons!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305926 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )