No, no ho saps...

N
o,
no saps que penso en tu,
que m´agrades des de fa temps,
que t´imagino, et desitjo i et dibuixo
a ulls clucs cada vesprada.

Al teu costat el seu perfum, els seus somriures, les seves mirades, les besades, les mans... tantes coses que ni tan sols ella es fixava amb ell...
seria especial, diriem que pintariem uns estels amb les mans...
m'encanta, m'encanta...
ho necessito, ho necessito...
llegir-te..

petonets molts forts i una abraçada sense fred!

Entre vidre...

despres d'una nit intensa i plena, a altes hores de la matinada, em deixes el gust mes dolç per emprendre el viatge dels somnis... precios.

una abraçada

m

aquesta vergonya que ens obliga a resignar-nos i a passar-ho malament tantes vegades... si ho poguessim dir tot a la primera que fàcils serien les coses! aquesta timidesa que no es trenca mai... a veure si ho aconsegueixes d'una vegada!!! [ja saps de què parlo... no? ;)] bé... doncs res... sí, ja ho veus, un altre comentari... per tu qualsevol nombre és poc! jejee! si és que escrius unes coses... uff!!! :P:P
vaja doncs res... dir-te que per fi he escrit!!! a veure quan me'ls publiquen! dos poemes senzills... no massa currats... però que estan bé (penso)... no tant com els teus, clar!!!! ;)
vinga mil petons més, nuiet meu!!!

aNNNa

quina nit.... :P (xDD)

Aquest poema m'ha agradat taant! I quanta veritat que hi ha, en aquestes paraules.....Moltes felicitats i molta sort!
Una abraçada!
AtzaVaRa

Oh! és una meravella.... amb unes paraules ben tristes has posat sobre el paper un ventall immens de sensacions.... totes aquelles que sents quan tens al davant la persona que estimes, i que no saps perquè, ets incapaç de dir-li. No sé si és un cas real, però si ho és, em poso a la teva pell i t'animo a que li diguis..... pensa que el no ja el tens i a més, què penses fer? estar tota la vida patint, fins que et sentis malament amb tu mateix per no haver estat capaç de fer el cop de cap? Vinga, espolsa't la por de sobre i actua !!!!
Sigui com sigui, et felicito per aquest poema. És una autèntica delicadesa sortida directament del cor.
Un petó!
PD. Una coseta: perquè abaixes els ulls cap a la catifa de la seva cambra? és fins allà que pots arribar? perquè si és així, aquest amor potser no és tan platònic com sembla a primera vista...

Que trist no poder expressar tants sentiments vers la persona que estimes, que només puguis gaudir de la seva companyia sabent que mentre l'amor corseca el teu cor enamorat, tendre i tímid.
Mots que queden amagats i perduts pels racons, mirades que ho dirien tot però que no poden sostenir l'altra mirada.
Coi, quina llàstima, potser aquesta manca d'atreviment, és per por a perdre l'altra persona en no ésser correspost i es conforma amb aquest morir per dins d'amor tan romàntic com absurd...
Preciós el relat i amb una estructura que per si sola ja crida l'atenció. Les paraules que utilitzen són imatges vives.
Una abraçada company!

el què per cupla de la timidesa passa a algunes persones. És trist no poder expressar el què sents a la persona que estimes... però és així.
M'agrada molt com escrius... de moments quotidians en fas poemes impressionants....

M'ha agradat molt!!!!!
Ets fantàstic.....

Un petonàs.

Anna

que ets un escriptor realment excepcional. La teva poesia és tan clara, tan fina, tan bona! No em canso de llegir-te sempre que puc fer-li una esgarrapadeta al temps per escapar-me a RC (o a mirar el correu).

Un poema preciós. Moltes felicitats!

1petonàs, pititó meu!