No ets res, però ho ets tot

No ets amor,
No ets desig,
No ets amistat
No ets odi
No ets res d'això, però ho ets tot
Potser son mirades?
Potser sensacions?
O potser ets més i tot
És amb tu amb qui passaria hores parlant, perquè hi confio, perquè m'és molt difícil ser jo mateixa si no ets a prop, perquè entens el que significa per mi l'amistat, encara que a vegades em desespero pensant que no ser explicar-me.
Ara... també és a tu a qui he odiat més nits perquè les nostres diferències són evidents, però... t'he odiat amb llàgrimes als ulls esperant el moment en que entenguis el que em passa pel cap.
També és amb tu amb qui he compartit aquell instants en que no deixaria que res s'interposes entre la teva mirada i la meva, encara que només sigui un instant fugaç, és llavors quan em cremen els ulls, i és llavors quan desitjo que m'abrasis i que passin les hores així, sense dir ni una sola paraula, deixant que el silenci m'envaeixi cada racó del meu cos, que els sentiments quedin en el aire, i que puguis llegir el que penso en la petita pantalla de la meva mirada, és llavors quan els meus ulls només saben expressà amor.
I a l'endemà ni en parlarem, les sensacions tornaran a quedar atrapades rere la nostra mirada, encadenades al nostre somriure de complicitat.
Potser només van ser hores mortes, en que vam caminar avançant una miqueta cap a dins nostre.

...