algun dia ens en riurem de les pors

Un relat de: akunamatata

Quan estic al teu costat, i no és el silenci de complicitat el que ens envolta és com un vent gelat que em glaça, i llavors dic una tonteria, és quan parlo per parlar, com si un monstre menut i pesat se'm fiques al cos, i per no expressar el meu mal de cap començo a parlar, una resposta burleta d'aquesta acció no em farà plorar , però si expliques que la soledat m'acompanya allà on vaig, que les meves paraules avui només són buits d'encadenats si pogués expressar que et vull ajudar, però que me tancat i ara no trobo la clau, si et pogués explicat que somiant me adonat que sovint el que veus no va mes enllà del que et proposes veure, i jo potser sempre he vist el que he volgut, però ho he vist en tu, llavors si et digues tot això em miraries amb els ulls tristos, em diries que no em ralli que soc mol paranoica i que soc mol important per tu, que no saps que faries sense mi.
Però de que em serveix tot això? no es el que jo vull sentir, em falten paraules per explicar-me, jo no vull que depenguis de mi, jo no vull dependre de tu, vull que sàpigues que soc aquí, vull que em diguis vine amb mi, vull que m'expliquis perque avui no has pogut dormir, que caminem sense rumb per arribar com sempre al mateix lloc, i estirar-nos a la gespa mirar-nos i plorar aquest cop només per complicitat i adonar-nos que juntes haurem vençut totes les pors i ens en riurem d'elles com elles ho van fer de nosaltres, i ja no t'avorriré amb absurdes preguntes que sabia que no tenien resposta, i amb comentaris porucs del meu petit monstre , ara amb una mirada ni haurà prou perquè comprenguis que estic amb tu, que som dos persones diferents, però que sempre estarem junts, i que si això no passà seguiré plorant a amagades sense que tu ho sàpigues.
Això no ho llegiràs mai, perquè no entendries les meves paraules, no et parlo d'amor, es una cosa mol mes gran, es l'amistat per la que porto lluitant tan de temps, i no se perquè, però tinc por, potser tu tas esforçat en veure el que no soc, i ara et decepciono, però quan aprenguis a mira més enllà dels cinc sentits m'entendràs.
Algun dia mirant les estrelles recordarem tot això com criaturades, però a mi, si no estàs al meu costat en aquell moment una llàgrima em caurà i em farà mal.

Comentaris

  • impresionant, boníssim[Ofensiu]
    Marina Prat Tapiz | 05-11-2006 | Valoració: 10

    bufa!! al principi m' he quedat sense paraules i et volia posar alguna cosa, però no sabia que i es que jo ai´xò també ho he sentit i mai ho he sabut explicar i cuan he vist aquest relat, es que m' he quedat bocabadada!! molta sort i segueix així!!

  • Benvinguda![Ofensiu]
    diesi | 28-10-2006 | Valoració: 10

    Ei, això que has escrit és molt bonic! Jo també penso així. Quan siguem grans recordarem quan erem petits i ens farem un fart de riure...
    Continua escrivint ;)

    1 ptó:

    b#NaT#b