((( Estació oblidada )))

Ets un record d'allò que sé que no he viscut
Estació oblidada
On jo no aconsegueixo oblidar els teus ulls
Sense saber-ho m'has canviat una mica
Ni massa ni poc,
Lo just per torna a somriure.
Se que quedarà en el oblit
Només ho recordarà l'andana
Quan els divendres a la nit
Toquin dos quarts de dotze
I l'últim estigui a punt d'arribar,
Sense avisar, com tu ho vas fer.
I en el vagó si escoltes en silenci
Encara ressonarà la promesa de venir a veure'm,
Amb aquella mirada brillant amb què ho vas dir,
Però que sé que no es complirà
De totes maneres merci per ensenyar-me
Que una mirada pot canviar el meu món
Gràcies noi sense nom, per tornar a fer-me perdre el nord.