No et paris mai..

...però veritablement un acaba on vol acabar... Hi ha factors que es veritat que poden condicionar, però les persones tenim la sort o la mala sort de que trepitgem amb la mateixa pedra i no un cop. .ni dos...sinó infinitats de vegades... I poder es aquesta la manera...i la única manera de veure tot el món que tens al d’avant... Sempre hi haurà temps per aprendre. Ja que la vida és una lliçó, on mai es deixa de aprendre...
El millor no es tenir-ho tot, la millor sensació es sentir que per moltes coses que hi hagin injustes...n’hi ha d’altres que ens ho donen tot, com per exemple la vida...que es al primer regal que ens fa la mare... i això només es la primera... A la vida et trobaràs persones que mai entendràs, oposades, orgulloses, egoistes, tancades, tímides...
I la llàstima es que no tothom pot arribar a veure el que tu veus...però llàstima per ells. No per tu!
Quan tu aprens, obres els teus ulls...i no tothom ho fa per tu...però si tu aconsegueixes ensenyar alguna cosa que hagis vist tu. Per petita que sigui. Ja has de ser feliç. O estar content...
Jo he après moltes coses...i hem queden per aprendre infinitats...
Sempre hi haurà idees fermes...amb les que creixeré i idees que amb al temps o per experiències aniran canviat...però hi ha coses encara que siguin petites que no canvien...
A qui cadascú l’hi dona un sentit diferent a les coses i un error i un gran error és pensar el que faran els demes...perquè si ho fas ja t’equivoques.. Mai et condiciones a fer alguna cosa per algú, mai!
La vida es amarga i es dolça, això sempre serà així...van lligades mai podries saber el que es la dolçura d’un peto sense saber l’amargura també que et pot aportar...
I no et condiciones per res...només viu... aquesta vida que només es nostre. Que cadascú te individualment..
Només tenim una vida...per volar, i per arribar fins a dalt de tot...només una! Una única a totes les demés...nomes las de fer teva i mai abandonar-te a tu mateix. Perquè sempre hi haurà algú que pugi donar-li més colors a la teva vida. I això ho penso. Penso que una vida sense amor, no es vida...
I es difícil trobar-lo, la gent no es conscient... trobar algú que parli al teu idioma...el teu íntim i veritable idioma es com buscar una aguda en un prat... I si algú pot donar-li colors els teus dies i fer que siguin molt millor...perquè crec que es un sentiment, que quan es de veritat es lliure...i t’ensenya a volar entre altres coses..
Però els somriure, les ganes de vida, de ser feliç, de conèixer. De caure i de tornar-nos aixecar...això es el pa de cada dia...I això hi hagi una persona a la teva vida que et dongi colors et passarà...
Jo sóc una persona que prefereixo els petits recons que potser mai ha vist ningú , que el carrer principal d’una gran ciutat...
Perquè en les petites coses...està l’ho gran...en el que ningú veu. No tothom pot veure el que no té d’avant dels ulls...
I això es un privilegi encara que no ho creguis...
Així que la teva vida només es teva...posar-l’hi o no més colors també es decisió teva...Ningú pot actuar per tu...
Perquè tot el que vol arribar a fer algú, encara que no ho cregui esta nomes a les seves mans i de ningú més... Així que exprimir la vida com una taronja..
Al màxim...