No crec en l'amor

m'agrada com has exposat l'argument sobre el "no crec en l'amor".
Un "t'estimo" i un "però" que fan un contrast genial!
A veure quan et tornem a veure per aquí!

amor...concepte buit...
...captat per la imaginació...que..ens indueix a engany!!..

Un poema curiós, que comença amb uns versos rotunds:
"No crec en l'amor
T'estimo, i tu també m'estimes,"
Sembla, realment, un joc de contrastos, una teòrica antítesis que capta amb efectivitat l'atenció de la lectora.
"Però sé que el temps rosegarà aquest sentiment
fins a deixar-lo en no res, o pitjor encara;"
Aquests mots tenen un punt de desafiament a l'atzar, de repte al destí, abillat amb la rendició davant l'evidència, davant la constatació diària del desgast que exerceix la rutina i la quotidianitat sobre les relacions humanes.

Després d'aquesta lectura, que em farà tornar a passar pel teu espai, t'envio una abraçada per celebrar la casualitat que m'ha portat avui a descobrir-te com autor,
Unaquimera

"Amor: Moviment de devoció envers a una divinitat o una entitat idealitzada; adhesió a una idea, a un ideal."

Dient "no crec en l'amor", negues, o poses en dubte, la seva existència, i això es un error. Perquè esta clar que el que és existir, com a sentiment, l'amor existeix. Es més, hi ha molts amors...:
l'amor passional, l'amor de mare, l'amor filial, l'amor paternal, l'amor impossible, l'amor propi, l'amor platònic, l'amor al art, l'amor lliure, l'amor de la vida, l'amor de joventut, el primer amor, l'amor cortès, l'amor a la veritat...per l'amor de Deu!

Jo SI, crec en l'amor!


Tu et refereixes només a "l'amor etern"... (que escassament també existeix, però fa més difícil de creure-hi, oi? )

Amb mil amors,
Rosella